Barcelona
6Valoració

Barcelona, de Pere Riera (Canet de Mar, 1974) es representa a la sala gran del TNC del 9 d’abril fins el 22 de juny de 2013. L’obra pretén ser un homenatge (un acte d’amor, diu l’autor) i un reconeixement als milers de barcelonins que van perdre la vida i també als que van resistir durant els bombardeigs de la ciutat del 1938.

L’obra es situa a l’any 1938, en plena Guerra Civil Espanyola i té lloc al llarg de tot un dia (al matí el primer acte i al vespre el segon). Els falangistes avancen però, de moment, Barcelona resisteix. Això sí, resisteix sota les bombes incessants i sota la incertesa del futur imminent.

En obrir-se el teló, trobem l’immens decorat que ens acompanyarà durant tota l’obra. És la casa d’una família anteriorment benestant, que ara ha estat pràcticament buidada per les tropes nacionals. Una casa gran i ampla que ara es veu encara més gran degut a la buidor que ha deixat la “neteja” nacional.

Com a alma mater de la casa trobem la Núria (Míriam Iscla), dona vídua i mare de dos fills joves que ha esdevingut cinturó ferri de control de la casa, on pretén tancar tothom per allunyar-los dels perills que corre la ciutat. En Joan Vila (Jordi Banacolocha) és el sogre de la Núria i avi del Tinet (Carlos Cuevas) i de la Victòria (Anna Moliner), i es troba pràcticament reclòs a la casa contra la seva voluntat, però ni la seva edat ni la seva salut li permeten ni enfrontar-se a la Núria ni als perills de sortir a passejar per Barcelona. Juntament amb la Nati (Pepa López), minyona de la casa i una mica mare de tots, en Simó (Pep Planas) professor de pintura dels fills de la casa i que s’ha convertit en mig amic mig paràsit a la casa i en Ramon (Joan Carreras) formen els personatges que anirem trobant per la casa el dia de la representació, el dia que en Tinet fa 18 anys.

Amb l’excusa de la celebració de l’aniversari del seu fillol, trobarem però, l’aparició del personatge de l’Elena (Emma Vilarasau), que revolucionarà tothom i especialment la Núria. L’Elena i la Núria són amigues des de la infantesa, i es van separar fa 4 anys perquè van triar coses diferents a la vida. Arrel de la mort del marit de la Núria, amor de les dues, l’Elena, actriu, decideix deixar-ho tot i marxar a França per provar sort al món de l’espectacle i fugir de la situació que s’ha anat imposant al país.

Així doncs, el retrobament propiciarà tot tipus de retrets i de comptes pendents que són el veritable punt fort de l’espectacle. Els “momentassos” Vilarasau-Iscla són el plat fort, el luxe i l’alegria de l’espectacle. Les dues estan magnífiques, i fan que només per gaudir-les, pagui la pena acostar-se al TNC. Dues dones molt diferents però semblants en el passat, dos caràcters oposats però complementaris, amor i rancúnia, amor i retrets… dos papers que són un bombó per a qualsevol actriu però que elles han sabut explotar i posar de la seva banda.

Barcelona Teatre Nacional de Catalunya

 

Jordi Banacolocha i Pepa López són actors experts i sempre efectius, però no es pot dir el mateix dels actors que fan el paper dels fills i que els que hi queda un llarg camí per recòrrer, especialment a en Carlos Cuevas, que aconsegueix que cada cop que parli el seu personatge, ens distanciem una mica més de l’obra.

Sóc de la opinió que si pots explicar una història en una hora i mitja, molt millor que en dues. I això és el que m’ha passat amb Barcelona (que dura gairebé tres). Part del primer acte serveix per explicar (i centrar històricament) la història i els personatges, especialment el de la Núria, que és l’eix al voltant del qual giren els altres personatges de la casa, i això passa tot d’una en quan troba el seu contrapunt amb l’aparició de l’Elena. Per tant, si això s’hagués fet abans, tot plegat hagués guanyat en ritme i interès. D’igual manera el segon acte m’ha semblat repetitiu, circular sense anar al gra i especialment dispers en algunes escenes que, malgrat la seva possible bellesa estètica (per exemple, el tango), trenquen la continuïtat del discurs i no aporten massa. Altres matisos (com la sobtada explosió de ràbia d’en Ramon) en canvi, queden poc treballats i sobten, com si la condició del personatge que el porta a actuar d’aquesta manera no hagués estat prou ben dibuixada.

En definitiva, una obra interessant, especialment per les supèrbies interpretacions femenines protagonistes, però que s’allarga una mica massa innecessàriament, fent perdre ritme i interès al conjunt. Però estic convençuda que tindrà èxit, tant per les actuacions del duet Isla-Vilarasau, com per la temàtica patriòtica i de reconeixement del passat històric de la ciutat, en uns moments com els actuals, on els referents són tan necessaris.


Es pot veure a: Teatre Nacional de Catalunya
Text: Pere Riera
Intèrprets: Míriam Iscla, Emma Vilarasau, Jordi Banacolocha, Anna Moliner, Pep Planas, Pepa López, Carlos Cuevas, Joan Carreras.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies