Els Lady Antebellum és una d’aquelles bandes apuntades a la vessant més pop i mainstream del country que ha anat fent carrera amb temes senzills i un so que no varia massa d’un a l’altre. Tot i així el seu darrer àlbum, “Own the night” (2011) havia aconseguit sonar més dinàmic i va sumar al seu currículum els que són els seus hits més coneguts i els moments més esperats dels seus concerts com “Need you now”, “Just a kiss”, “We owned the night” o “Friday night”.
Aquest 2013 tornen amb “Golden”, un treball que torna a plantejaments una mica més clàssics i que torna a oferir més del mateix que ha convençut una sòlida base de fans dels de Nashville. El fet que tots estiguin passant per moments vitals especials com la vocalista embarassada per primer cop o el teclista/guitarra que va passar per la vicaria l’any passat, no sembla haver deixat una especial empremta en aquest disc més enllà del to optimista que sempre tenen les seves notes.
Que aquest és un disc més marca de la casa es nota des del principi, amb “Get to me” i la seductora veu de Hillary Scott obrint foc. Però tal com també es nota de seguida amb el segon tall, “Goodbye town” o un dels més recomanables, “Better off now (that you’re gone)”, els punts àlgids del disc són aquells en què també es deixa sentir la veu de Charles Kelley. Les cançons de “Golden“, una rera l’altra, van seguint una fórmula similar i ja coneguda amb moments lents i melancòlics que desemboquen en crescendos que llencen al vol els sentiments dels que parlen lletres dedicades a l’amor, la màgia de les primeres vegades, les ganes de volar,…
Un disc doncs pels ja fans del grup i aquells aficionats a la cara més facilona del country, més per posar-lo al cotxe camí de llargues carreteres amb les finestretes baixades que no de buscar-hi grans moments musicals.
Envía una resposta