Després de cinc anys sense publicar un disc d’estudi amb cançons noves (en aquest període van enregistrar dos àlbums en directe), Lax’n’Busto retorna amb una proposta completament diferent. Han deixat enrere el to més rock i l’excés de producció (recordem que el disc en directe del 2011 el van gravar amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà) per simplificar, per anar a l’essència. D’aquí el títol, “Tot és més senzill”, una declaració d’intencions, un ‘back to basics’ de manual.
Es composa de 16 temes on el grup s’apropa al pop, sense abandonar del tot les seves arrels, amb cançons d’estructura simplificada, amb ritmes que entren fàcilment i lletres que retraten els sentiments sense grans metàfores, amb un discurs clar. És evident l’optimisme de fons que transmet el disc, amb cançons lluminoses com “No tinguis por”, “Londres”, “Buscaré” o “Tu em coneixes”.
La proposta que Lax’n’Busto ens presenta amb “Tot és més senzill” és clara i coherent: un disc de mitjos temps, que busca allò que és important en un món complex i que (en un moviment intel·ligent donada la situació econòmica actual) fa fàcil la posada en escena en diferents escenaris i situacions. Això només es converteix en un petit defecte quan parlem de la duració; 16 cançons són moltes per aquesta proposta i, encara que la controlada duració dels temes fa que el disc no cansi, alguns talls com “Patir i fer-te patir”, “Benvinguts” o “Confesso” no són tan rodons com la resta.
Els fans de Lax’n’Busto estaran contents amb el seu retorn, encara que sigui un canvi de rumb, perquè l’essència del grup segueix al disc. Per aquells que no els coneixen, és una magnífica oportunitat per descobrir-los i gaudir d’unes lletres elegants i uns ritmes que entren a la primera.
Envía una resposta