Shopping & Fucking
6Valoració

Drogues i sexe, són i seran els protagonistes de les nits del teatre Tantarantana durant tres setmanes. Una colla de joves amants de l’escena són els responsables. Decidits a combatre crisis a cops d’energia. A bufetejar a tort i a dret per fer del teatre una experiència visceral, per una vegada instal·lats en els budells expandir-se efervescent cap al cor i el cervell.

Oriol Rovira n’és el principal culpable, que s’estrena en la direcció teatral després de sortir de l’ESCAC amb un text del dramaturg anglès Mark Ravenhill. Rovira va veure que aquella primera obra de Ravenhill contenia tot els ingredients per irrompre de nou en l’escena catalana de manera sonada. Un teatre per remoure idees ja des del títol: “Shopping & Fucking”. Al costat de Ferran Vilajosana, que també actua en l’obra, va traduir i adaptar el text situant-lo en la perifèria de Barcelona dels 90.

El Mark (David Marcé) està enganxat a l’heroïna. Comparteix pis amb el Robbie (Ferran Vilajosana), el seu novio, i la Lulu (Clara Lago). Amb l’argument de que necessita ingressar a una clínica per fer un tractament per desenganxar-se de l’addicció, el Mark els abandona. El Robbie comença a traficar amb èxtasis però a la primera nit regala totes les pastilles. Ell i la Lulu es veuen immersos en una situació econòmica desesperada. El Mark torna a casa amb el Gary, el seu nou novio,un noi que es prostitueix. El Robbie, en veure que li pot treure diners, li ofereix jugar a un joc que els portarà als racons més foscos dels seus desitjos.

Han passat 20 anys des de la seva estrena original, però el drama existencial continua tan vigent com aleshores. I és que les drogues i el sexe són només la cara més visible dels veritables temes principals de l’obra: l’amor, la vida i els seus grans conflictes, retratant el nostre buit i soledat. Els “shopping” i “fucking” gairebé intercanviables del títol fan referència a la delirant societat de consum en la que vivim i en la que tot té el seu preu. “Els diners són civilització”, estaca un dels protagonistes. Més enllà de la crítica al consumisme, que ja tenim més que assimilada, l’obra ensenya com els personatges topen de cara amb la seva moralitat i immoralitat.

Ferran Vilajosana i Clara Lago a "Shopping & Fucking"

Un exercici de slapstick que va més enllà, un In-yer-face Theatre forjat a base de violència explícita i sexe que ho sembla, d’actuacions intenses i plenes d’energia (Clara Lago està explèndida en el seu debut teatral fins i tot quan li toca parlar en català) i d’una escenografia tan funcional com esteril i contaminada al mateix temps (gran treball del col·lectiu LaCol). Una obra que no deixarà indeferent ningú, encara que sigui pel seu to, insoportable fins i tot per alguns, a jutjar per les abandonades de sala per alguns dels espectadors en els moments més pujadets.


Es pot veure a: Tantarantana
Text: Mark Ravenhill
Intèrprets: Clara Lago (LULU), David Marcé (MARK), Ferran Vilajosana (ROBBIE), Mingo Ràfols (BRIAN), Quim Àvila (GARY).

3 Respostes

  1. Carles

    Moltes gràcies per la crítica!

    Una petita correcció, el nom del col·lectiu que hem fet l’escenografia s’escriu LaCol 😉

    Respon
    • Iker Zarallo Peretó
      Iker Zarallo Peretó

      Moltes gràcies per la correcció, i felicitats per la vostra feina!

      Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies