Quin gust dóna veure un film al qual t’enfrontes amb esperit tranquil, sense pretensions i et sorprèn d’aquesta manera. La meva primera aproximació a un film paraguaià ha resultat ser un thriller vibrant, ple de girs argumentals i totalment divertit.
Dirigit per Juan Carlos Maneglia i Tana Schembori ens narra les desventures del jove Víctor. Un carretiller al qual li costa reunir una mica de diners per sobreviure i que està obsessionat amb la imatge televisiva o els telèfons que poden gravar vídeo. Va passant el dia i ningú necessita els seus serveis per transportar mercaderies, fins que li ofereixen transportar set caixes de les que no sap contingut i com vostè, estimat lector, podrà imaginar li suposarà més d’un problema.
El primer que cal destacar és el seu repartiment al complet. Desconec si són actors professionals o no, però és realment d’agrair tota la naturalitat desplegada per aquest grup coral. Tots compleixen la seva comesa i desborden divertiment o crueltat segons l’escena ho requereixi. Per sobre de tots queda Celso Franco en el paper de Víctor. També aquí toca parlar d’un altre gran personatge: el mercat. Una infinita ciutat de xapa i fusta plena de gent comerciant. Els directors saben aprofitar totes la oportunitat per treballar psicològicament els personatges dins d’aquest lloc.
El film està ple d’escenes poderoses a nivell visual però especialment voldria destacar dos: Víctor decideix no prosseguir la seva aventura en un moment donat, però es troba davant d’un aparador de televisors on veu la seva imatge multiplicada. Aquí recorda per què ha iniciat l’aventura, el seu objectiu. Vol sortir de la seva realitat i traspassar aquest mirall modern que és la televisió.
L’altra escena destaca el nivell de producció d’aquest film (el més vist en la història de la cinematografia paraguaiana). Víctor se sent perseguit i acorralat i no té altra opció que entrar en una atapeïda sala de ball amb el seu carretó i les seves set caixes. No diré més. Espectacular i vibrant.
El guió està esplèndidament treballat. Té escenes divertides i violentes, persecucions i una història d’amor molt tendra, crítica social i reflexió sobre la societat de consum. És brillant. Si bé només se li pot retreure cert missatge naïf en alguna escena de denúncia – la farmàcia i la representació de la policia – però no impedeix gaudir del conjunt. Especialment de tots i cadascun dels girs argumentals, ben estructurats i dosificats. Mai gratuïts.
No se la perdin.
Envía una resposta