"El caballo negro" de Boris Sávinkov
8Valoració

Després del feliç descobriment de “El caballo amarillo”, l’Editorial Impedimenta ens ofereix ara, en una exquisida edició, “El caballo negro”, un extraordinari llibre, a mig camí entre una novel·la existencialista i les memòries d’un terrorista rus, escrit per una figura esquiva i fascinant que William Somerset Maugham va definir com “l’home més extraordinari que mai hagi conegut”.

Els epítets més sorollosos –molts d’ells en aparença oposats– s’acumulen al voltant de l’enigmàtica figura de Borís Sávinkov: terrorista romàntic; revolucionari i poc després contra-revolucionari; anarquista i a estones reaccionari; escriptor i alhora personatge de novel·la de Dostoievski; superhome nietzscheà i enamoradís gairebé wertherià; aristòcrata de l’esperit i fervent partidari de la pagesia; salvatge i alhora ultra-civilitzat; dandi, místic, nihilista, assassí… Ocult darrera d’innumerables àlies i algun alter ego literari, Sávinkov va ser tan contradictori com el segle que el va veure néixer; un autèntic “estranger de si mateix” que va concebre la vida com un absurd teatre, en el que es va mostrar disposat a assumir diferents màscares alternatives: terrorista, cap militar, animal polític, traïdor, il·luminat, heroi, dèspota, amant ferit, màrtir, escriptor prematurament desaparegut.

L’editorial Impedimenta ja havia publicat, amb el seu bon gust habitual, “El caballo amarillo”, un llibre en el que el seu protagonista, l’enginyer George O’Brien, planejava un atemptat contra el governador general de Moscou, mentre es deixava devorar per la gelosia. En “El caballo negro”, que ara publica en una bella i acurada traducció de Marta Rebón (també autora, amb Ferrán Mateo, de l’espléndida Introducció), el trobem convertit ara en terrorista anti-boltxevic, sempre fugint, sacsejat per la solitud, ben a vora del tret final. L’edició es completa amb “En prisión”, un text publicat pòstumament, on convertit en víctima, en veritable despulla humana, ens ofereix el seu testament literari.

Les observacions punyents, amargues, sentencioses com a ràfegues de metralladora, de l’enginyer convertit en terrorista que poblen les pàgines de “El caballo negro” ens el presenten com a molt més que un pamfletista (anti)revolucionari o un escriptor de dietaris pertorbat per una vida al límit. Llegint, un es troba amb moments tan bells i insòlits com aquest: “De repente no había campamento, ni “bandidos” ni bosque. Sólo permanecía la vida, única, eterna y bendita. Y en alguna parte, Olga”. Com si fóssim en una novel·la de Samuel Beckett, el desolador camp de batalla sembla dissoldre’s davant els ulls de Sávinkov com un simple decorat, per convertir-se en pur espai literari. Alternant la devastadora descripció d’episodis secs i violents amb la nostàlgia davant el record de l’amant abandonada (i la posterior amargor davant el decepcionant retrobament), el narrador es mostra des de l’inici com un home sempre violentat, decebut davant un món equivocat.

Com també avui dia molts de nosaltres podríem subscriure, per Sávinkov, la femta de la societat encara és a dalt de tot. Per això, el seu obscur personatge roman sempre en guàrdia contra el poder –sense importar-li de quin poder es tracti, la dictadura tsarista o la del proletariat–, ocult com un cavall ferit en el cor d’un bosc malenconiós, mentre somia amb “disparar una bala sobre la Santa Rússia”. Decebut en comprovar que mai arribarà l’esmentada “pau per a les barraques i la guerra als palaus”, Sávinkov viu i escriu amb una bomba a la butxaca –com va dir d’ell Lenin–, fins a lliurar el seu últim alè recollit en aquest impressionant i bell llibre funerari; el testimoni d’un cavall desbocat.


Editorial: Impedimenta
ISBN: 978-84-15130-36-9
Pàgines: 192 pàgines
Preu: 18,20 €

Borís Sávinkov va néixer a Járkov (actualment Járkiv, a Ucrania) l'any 1879. Pertanyent a una família de classe mitja-alta amb interessos artístics i simpaties revolucionàries, va estudiar a Varsòvia primer i després a la facultat de Dret de la Universitat de San Petersburgo. El 1901 és arrestat i enviat a l'exili a la ciutat de Vologda on es relaciona amb diversos intel·lectuals d'esquerres, com Nikolai Berdyaev i Anatoli Lunacharski. El 1903 escapa de l'exili i s'afilia al Partit Socialista Revolucionari on ràpidament es converteix en responsable de l'organització d'activitats terroristes. Després d'alguns atemptats és condemnat a mort però aconsegueix escapar a Romania i a França. Allà publica el seu llibre més famós "El caballo amarillo".

Torna a Rússia per lluitar a la Revolució i és nomenat ministre de la guerra per Kerenski. Degut a la seva disconformitat amb els bolxevics es veu obligat a sortir del país però, enganyat per la policia secreta, torna a entrar i és arrestat i condemnat a mort. La pena li serà commutada per deu anys de presó però Sávinkov no podrà resistir i es llançarà per la finestra del presidi de la Lubianka, a Moscú, el 7 de maig de 1925.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies