“Telegraph Avenue” és la darrera novel·la de Michael Chabon, un text on l’autor s’apropa al costumisme habitual d’altres llibres seus però dotant-lo d’un cert aire de grandiositat que busca fer més rellevants els esdeveniments que es van succeint.
A finals de l’estiu de 2004, Archy Stalling i Nat Jaffe són dos amics que continuen malvivint del seu negoci, Brokeland Records, un paradís de vinils de segona ma, localitzats en una zona indefinida entre Berkely i Oakland. Les seves dones, Gwen i Aviva, són unes llevadores gairebé llegendàries que han donat la benvinguda a milers de nadons a la comunitat.
Quan l’ex-jugador de futbol americà Gibson Goode anuncia la seva intenció de construir uns grans magatzems a poca distancia del seu establiment, Nat i Archy començaran a témer pel futur del seu negoci. Però no serà l’única drama que viuran aquestes famílies: Gwen i Aviva s’hauran d’enfrontar amb un gran repte professional, el pare d’Archy es ficarà en problemes i un adolescent, Titus Joyner, apareixerà dient que és fill de l’Archy. Tots els esdeveniments s’uneixen per canviar les vides dels protagonistes.
Chabon construeix una novel·la complexa, amb molts personatges i una gran quantitat d’informació, res que no estigui acostumat a fer. Aquí, la música, el cinema d’arts marcials, el ‘blaxploitation’, alguns temes relacionats amb els superherois i moltes mostres de cultura popular s’uneixen a les vides dels personatges en un moment en el que tot està passant a la vegada. La casualitat o causalitat que l’escriptor crea és, d’una banda, creïble perquè tots hem tingut l’experiència que tot s’estava acumulant al nostre voltant, i de l’altra, un excés que acaba per cansar una mica al lector. Abans de parlar de les virtuts, em centraré en aquest defecte: la quantitat de coses que passen, l’enorme quantitat d’informació, les relacions, les casualitats i els esdeveniments fortuïts esgoten i la lectura d’aquestes pàgines hiperpoblades es torna, en molts moments, complicada.
Aquest important defecte no acaba amb les innumerables característiques positives del llibre. És innegable la capacitat de Chabon per convertir personatges totalment anodins en persones interessants que capten l’atenció i la preocupació del lector. Archy té inicialment poc carisma però les seves reaccions al que va passant el van apropant a un lector que entén la sensació d’impotència davant tot el que li està passant. En segon lloc, hi ha molts capítols que emocionen, especialment quan surten a escena Gwen i Aviva, possiblement el millor de la novel·la i amb la trama més interessant. Al seu costat, molts dels monòlegs de l’escriptor sobre variats temes i els capítols dedicats al pare d’Archy són més avorrits. La novel·la està descompensada: es tan ambiciosa que hi ha parts en les que Chabon s’oblida del lector però, això sí, quan recorda que escriu per un públic, ens deixa fragments d’excel·lent qualitat.
“Telegraph Avenue” és una novel·la molt complexa i de difícil accés. Des de les primeres pàgines el lector és perfectament conscient del repte que suposa. Aquells que persisteixin trobaran alguns moments excel·lents i la sensació que el conjunt podria haver estat millor.
Editorial: Random House Mondadori
ISBN: 9788439726746
Pàgines: 560 pàgines
Preu: 23,90 €
Michael Chabon, nascut l’any 1957, es va convertir en jove prodigi literari amb la publicació dels seus primers relats a la revista New Yorker abans de complir els 30 anys. La seva carrera va continuar amb “Los misterios de Pittsburg”, “Jóvenes prodigiosos”, “Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay”, que va guanyar el Pulitzer 2001, “La solución final” i “El sindicato de policía Yiddish”, que va guanyar els premis Nébula i Hugo de l’any 2008.
Envía una resposta