Després d’un debut més discret amb el disc ‘United’ (2000), els francesos Phoenix van protagonitzar un ascens continuat disc rere disc, en vendes, critiques i notorietat fins a arribar al punt on són ara, amb el seu nom figurant en grans lletres en qualsevol festival que es valori (aquesta propera edició del Primavera Sound els tornarem a tenim a Barcelona). Però des del 2009 i el seu “Wolfgang Amadeus Phoenix” ens tenien orfes de treball d’estudi.
Ara per fi han tornat amb “Bankrupt!”, un treball on baixen un punt el ritme a estones hiperactiu dels grans temes de “Wolfgang Amadeus Phoenix” (com “Lisztomania” o “1901“), recreant-se més en l’elaboració d’atmosferes sonores destinades a embolcallar qui escolta. La base del seu synth-pop ple de floritures i la veu de Thomas Mars segueixen impertorbables, convertint la música dels Phoenix en una atemporal i sofisticada banda sonora. Però en aquest nou disc costa trobar hits de forma tant evident com a l’anterior, enfocant aquest recull de 10 temes i tres remixos d’una forma més propera al conjunt conceptual sobre el que plana una emotivitat més ambigua, amb lletres més confoses i estats d’ànim discordants.
En tot cas, certa agitació la trobem a “S.O.S. in Bel Air” o “Entertainment”, però aquests temes conviuen amb talls com l’homònim de set minuts sense quasi veu “Bankrupt” o “Bourgeois” que imposen una pausa en el discurs del disc. Fins i tot hi ha temes on una cosa deriva en l’altra com “Don’t”, “Drakkar Noir” o “Chlorophorm”. Això sí, el tancament es reserva per una altra cançó amb dosis d’exhuberancia a “Oblique City”.
Envía una resposta