Frances – La Finestra Digital

Frances

2013-04-23

8Valoració

Ediciones La Cúpula recopila en un sol volum –com de costum, exquisidament editat– els tres lliuraments de “Frances”, una emotiva novel·la gràfica escrita i dibuixada per Joanna Hellgren, en la qual l’autora sueca aconsegueix posar-se literalment en la pell d’una nena que comença una nova vida. Com passa en els millors relats de J. D. Salinger o Carson McCullers –algunes de les confesses influències de Hellgren–, “Frances” ens mostra a uns personatges, sens dubte imperfectes però sempre commovedors, que lluiten per tirar endavant i alhora descobrir-se a si mateixos.

A diferència de la majoria de nosaltres, la dissenyadora gràfica, il·lustradora de llibres per a nens i creadora de còmics sueca Joanna Hellgren sembla conservar intacta la mirada infantil sobre aquest món en aparença tan adult. Potser per això, aconsegueix amb naturalitat donar veritable veu i cos a Frances, una nena que, després de la mort sobtada del pare, és acollida per la seva tia soltera Ada, endinsant-se com a conseqüència en un gèlid ambient familiar, en el qual la força del costum i el pes del passat obstaculitzen la consecució de la felicitat. Combinant amb talent l’atmosfera de conte infantil que tenyeix els llibres de la gran (i gairebé desconeguda a casa nostra) Tove Jansson amb un exquisit melodrama de vocació ibseniana, Hellgren ens lliura a “Frances” la seva veritable obra de maduresa, després de la revelació de “Mi hermano nocturno”, la seva primera obra seleccionada al festival d’Angoulême en la qual ja s’aproximava amb talent a l’univers infantil.

Com la protagonista, Hellgren durant la seva infància també va canviar de barri i va haver d’enfrontar-se a l’experiència de començar de nou i haver de fer nous amics. El seu alter ego en la ficció, a més, ha d’enfrontar-se a la sobtada mort del pare (que se suma a la permanent absència d’una mare que la va abandonar després de néixer). Malgrat tot això, “Frances” no és un relat tràgic ni fulletonesc, sinó una emotiva i delicada novel·la (gràfica) d’aprenentatge, que aprofundeix sense estridències en els sentiments d’uns éssers confosos i solitaris que tracten de trobar amb serenitat el seu lloc al món. Potser per això, Hellgren aconsegueix commoure al lector amb una elaborada història, que combina el present dels personatges i els records familiars, recolzada per un personal i preciosista dibuix a llapis. Els dibuixos de Hellgren sorprenen pel seu traç eteri, per la lleugeresa de línies alhora de definir uns rostres sacsejats per les emocions, que contrasta amb l’ocasional detall d’uns escenaris que evoquen el romanticisme del paisatge nòrdic.

Al llarg de les seves tres-centes setanta-dues pàgines –que val a dir que es llegeixen en un sospir, i deixen amb ganes de més– el lector trava una relació íntima amb uns personatges que assumeixen amb naturalitat el seu estranyament respecte a un món que mai aconsegueixen comprendre del tot. El suïcidi, les paternitats fracassades, l’eterna immaduresa del pare, el llast del passat familiar, el sentiment de pèrdua, l’homosexualitat femenina, la creació de famílies alternatives, són alguns dels temes que es convoquen, sense grandiloqüència ni dramatismes, en aquest bell relat d’iniciació; una història commovedora que ens mostra a una autora que, malgrat la seva joventut, ha aconseguit ja la plenitud creadora.