L’excepcional intèrpret Alice Sara Ott desembarca a l’Auditori de Barcelona per oferir-nos una sèrie de concerts que sens dubte prometen fer-nos embadalir. El primer d’ells va ser un memorable recital en solitari que vàrem poder escoltar aquest passat dimarts. La pianista va sortir a la Sala 2 de l’Auditori –descalça, com de costum– per lliurar-nos unes inoblidables interpretacions de peces de Mozart, Schubert i Mussorgski.

Alice Sara Ott només té vint-i-cinc anys; no obstant això ja és una de les pianistes més reconegudes del món. Segons ella mateix explica, la enlluernadora experiència d’assistir a un concert als tres anys! la va convèncer que havia de dedicar-se plenament a la música. Des de llavors, no ha parat de guanyar premis –el primer als set anys i de treballar amb grans batutes com ara Lorin Maazel, fins a convertir-se en una intèrpret de referència, que edita els seus discos en contracte exclusiu amb Deutsche Gramophon. A Barcelona tindrem l’oportunitat d’escoltar-la en tres ocasions diferents. La primera va ser la nit del dimarts en solitari. Les següents seran el cap de setmana vinent amb l’OBC –aquesta vegada dirigida per Juanjo Mena– i el dilluns 22 d’abril amb alguns solistes de l’OBC.

Alice Sara Ott

El debut en solitari d’Ott a l’Auditori es va saldar, com era d’esperar, amb una cataracta d’aplaudiments. La pianista va demostrar la seva versatilitat escometent amb talent autors prou diferents. El concert va començar de forma immillorable amb les Variacions sobre un minuet de Duport de Wolfgang Amadeus Mozart, una ambrosia d’amb prou feines catorze minuts en la qual Ott va mostrar tota la seva subtilesa al teclat. Es tracta d’una breu obra que Mozart va compondre a partir d’una peça del violoncel·lista Jean-Pierre Duport; un autèntic exercici d’estil que va servir per preparar-nos per a tot el que vindria a continuació. Seguidament, Ott va executar una memorable interpretació de la Sonata en Re major de Franz Schubert; una peça que el compositor va escriure amb prou feines tres anys abans de la seva mort. Ott va tocar aquesta peça quan tenia catorze anys i la considera una de les seves favorites. En ella trobem l’agitació tempestuosa del Schubert afectat ja per la sífilis. Els moments més delicats conviuen amb uns altres de certa violència; un ventall d’emocions que Ott va plasmar de forma commovedora.

Després del descans, la pianista nascuda a Munich va abordar el que sens dubte va ser el plat fort del recital: una extraordinària versió dels Quadros d’una exposició de Módest Petróvitx Mussorgski, que ens mostra tota la capacitat “il·lustradora” del compositor rus, en una suite en la qual s’evoquen les imatges dels quadres del seu amic el pintor Victor Hartmann. Ott va brillar especialment en aquest últim tram del concert. A les seves mans, Mussorgski va ser evocat en tota la seva magnitud: exaltat i líric alhora, melòdic i excèntric, emotiu i arrauxat. Ott es va acomiadar amb un obert somriure; la constatació que el públic l’havia rebut calorosament, anticipant ja les nits d’alegria que li esperen aquest proper cap de setmana.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies