La primera vegada que escoltes un tema de Rhye, el teu subconscient recupera de manera immediata un nom que pensaves que fins i tot havies oblidat, el de Sade. De fet segurament aquest primer tema que escoltareu serà “Open”, que a banda del ser el primer senzill obre també el disc. I es que a “Open”, ja no és solament la veu sinó tot el tema que ben podria haver estat rescatat d’algun bagul perdut amb maquetes de Sade de principis dels 90. Una sensació que es repeteix sobretot en el tres temes que el segueixen: “The Fall”, “Last Dance” i “Verse”, primers temes; tot ells tan plens de sensualitat com la portada del disc, amb aquest coll femení nuu i sinuós.
Els disc avança lentament cap a un minimalisme gairebé religiós que el fa ideal per aquells moments de relax, amb l’excepció de “Hunger” que trenca, amb fortuna i ecos a Quincy Jones, el risc de monotonia. Te’l poses una mica abans d’anar al llit i a tenir dolços somnis. Un disc que m’ha cridat l’atenció suficientment com per parlar-vos d’ell en “Alta fidelitat” i per indagar una mica sobre Rhye. I no, sorpresa! el coll de la portada del disc queda lluny de ser el de Rhye, i és que sota el nom de Rhye “s’amaga” el duo musical format pel danès Robin Hannibal i el canadenc Mike Milosh, que de fet és el propietari de la melosa veu. Tot un (doble) descobriment.
Envía una resposta