Aquest 2013 és el primer any en el que era evident la sensació de buidor al Palau 8 de Fira de Barcelona, una buidor que recorda al primer any que el Saló es va celebrar en aquest recinte, escapant del limitat espai de l’estació de França. Zones sense expositors, la part dels videojocs ocupant un espai cada cop més important, menys llibreries que mai, un volum de novetats molt inferior al d’altres anys són alguns dels factors que demostren que la crisi també es nota en aquest sector.
Però el Saló (i Ficomic) han lluitat contra aquesta evident crisi amb normalitat i demostrant de la manera més òbvia el poder del còmic a través de les exposicions. Perquè aquest any les exposicions han tingut un bon nivell de qualitat amb molts originals i temàtiques d’allò més variades. Una gran diversitat de gèneres han trobat el seu espai en els quatre dies del Saló: els còmics de l’Oest amb més de 233 originals d’autors com Jordi Bernet, Jean Giraud o José Ortiz, els superherois com Superman, la Patrulla-X o los Vengadores amb pàgines de John Byrne, Alan Davis, Stuart Immonen, Daniel Acuña o Jesús Merino, els diaris de viatge amb mostres fantàstiques de la imaginació d’autors com, per exemple, Guy Delisle… Aquest breu text no pot fer justícia a una de les millors propostes d’aquest Saló, la part divulgativa, la que serveix per apropar el mitjà a aquells que no el coneixen i permet gaudir als aficionats amb les obres originals dels seus autors favorits. En aquesta mateixa línia les taules rodones amb els autors convidats o les classes magistrals de gent com Adam Hughes, R.M. Guéra, Michel Blanc-Dumont o Pasqual Ferry compleixen amb la quota de divulgació que sempre té aquest esdeveniment.
La part més comercial ve donada pel treball de les editorials i les botigues. El nombre de novetats s’ha reduït molt respecte a altres d’anys però tot i així els fans i els lectors més casuals podien trobar propostes adreçades a tot tipus de públic. Els expositors de les llibreries, amb menys presència que altres anys (i agrupades en una espècie d’illa de llibreries que no crec que tingui massa sentit), van concentrar a molts seguidors que tractaven de buscar aquells exemplars que els falten en les seves col·leccions.
La part més festiva es concentrava en tres tipus d’activitats. En primer lloc, les signatures d’autors que reunien coles quilomètriques d’aficionats, especialment creadors com Adam Hughes, Jan, Ibáñez o Michel Blanc-Dumont. En segon lloc, la gran presència de joves disfressats, seguint la tradició del Saló del Manga, és un indicatiu de que el mitjà arriba a tot tipus de generació. Per últim, una zona amb escenari, situada a l’exposició del còmic de l’oest, servia com a espai multitemàtic on celebrar xerrades, classes magistrals o gaudir amb la música country del grup Bat Auditions.
L’entrega de premis del Saló és un dels grans moments d’aquests quatre dies. En aquesta ocasió el Gran Premi del Saló ha anat a parar a les mans de Purita Campos, la creadora de “Esther y su mundo”. Miguelanxo Prado amb “Ardalén” s’ha emportat el guardó a millor àlbum espanyol i “Portugal” de Cyril Pedrosa, el d’àlbum estranger. Els premis a l’autor revelació (Oriol Hernández), millor fanzine (Adobo) i el premi del públic (“Sleepers” de Luis NCT) completen els premis d’aquesta edició.
L’organització informa que més de 106.000 persones han passat per la Fira de Barcelona durant aquest llarg cap de setmana. Són bones xifres però no es pot negar que aquest any s’han notat la crisi més que mai en el Saló del Còmic de Barcelona. El costat positiu és que, en temps de crisi, la imaginació ajuda a sobreviure i l’organització ha intentat mantenir un gran nombre d’activitats i ens ha deixat unes exposicions d’allò més interessants. Des de Ficomic ben segur que ja estan preparant la propera edició, amb permís del Saló del Manga que se celebrarà al novembre i dedicarà gran part de les seves activitats a la presència de l’esport en el còmic japonès.
Envía una resposta