Descobrir un cantant en el seu vuitè disc pot semblar trist, però de fet és tot un esdeveniment. Sobretot si aquest vuitè disc és com aquest i segons diuen el millor de Devendra Banhart des de fa molts anys. I com a afortunat que em sento no volia deixar l’oportunitat i aprofitar aquestes línies presentar-vos a ‘Mala’, que contràriament al que sembla significa ‘petita’ en serbi. Un sobrenom afectuós que fa servir Devendra per referir-se a la seva estimada, Ana Kraš, fotògrafa sèrbia que va conèixer (i demanar en matrimoni) a Nova York, i protagonista principal del disc.
A ‘Mala’ trobarem melodies que veuen del folk i la psicodèlia, i que evoquen temps de hippies i Beattles, però en que si colen ritmes hawaians, cubans, o fins i tot House eivissenc. Tot desprenent un aroma analògic que de vegades fins i tot frega la distorsió, com a “Hatchet Wound”, un tema entre flors i bels. Amb el mateix esperit despunta “Won’t You Come Over”. “Für Hildegard von Bingen”, en canvi, podria ser perfectament una canćo dels The XX que s’hagués colat en un film de Tarantino. Cantada a mode Pimpinela a duo amb la Kraš, “Your Fine Petting Duck” – com en una cançó de Tim & Tim (Timberlake & Timbaland) – ens ofereix una sessió doble de romanticisme d’estar per casa, en el que de sobte, però amb molt de tacte i sobretot bon gust, sembla que passem d’un disc de rock hawaià a un de Miss Kittin.
Tot i que hi han temes que per si sols no diuen gaire, “Mala” és un d’aquells discos que es deixen escoltar molt agradablement d’una sola tacada.
Envía una resposta