El passat 28 de març, mentre molts teníem el cap (i el cos) de vacances, els The Strokes treien al mercat el seu cinquè disc, “Comedown Machine“.
Amb aquest nou treball, la banda capitanejada per Julian Casablanca continua el camí iniciat amb el disc “Angles” (2011) i s’endinsa en el món del sons més electrònics. La banda poc a poc s’allunya del so de cançons com Reptilia i prefereix donar un cert toc d’anys 80 a les cançons. Comedown Machine és un disc que fa de bon escoltar. Està format per cançons molt elegants com “Tap Out”, “Call it Fate, Call It Karma”, “Chance” o “Slow Animals“, la seva darrera aportació al rock més contundent, “50/50” i també s’hi troben cançons com “One way Trigger“ o “80’s Comedown Machine“ que poden noquejar a qui les escolti per l’abús que se’n fa dels sintetitzadors.
En definitiva, “Comedown Machine” és un disc irregular, té grans cançons i d’altres no tan bones, però mereix ser escoltat i que els que van descobrir The Strokes en els seus inicis més rockers s’obrin de ment per gaudir de les bones cançons que conté.
Envía una resposta