Com era Norman Bates de jove? Quina va ser la relació amb la seva mare? Que el va convertir en l’assassí de “Psicosi”? S’ha de ser valent per atrevir-se a ficar-se en terrenys del mestre Hitchcock, però la cadena A&E s’hi ha atrevit i no li ha sortit malament l’aposta.
La nova aposta de la cadena A&E desenvolupada per Carlton Cuse (guionista de “Perdidos”) i Kerry Ehrin (un dels guionistes de “Friday Night Lights”), “Bates Motel” és una precuela del clàssic del suspens “Psicosi” que mira de recrear la vida de Norman Bates (Freddie Highmore) i la seva mare, Norma (Vera Farmiga), amb qui mantindrà una relació estreta i peculiar durant la seva estada en White Pine Bay (Oregon), on intentaran començar de zero després de la mort del seu pare, administrant un dels motels del lloc.
El capítol pilot arrenca amb unes escenes en què es relata la desgraciada (i potser no tan accidental com sembla) mort del pare de Norman i el seu trasllat a White Pine Bay (Oregon), al famós motel que tots recordem de “Psicosi”. Aquesta nova sèrie ens presenta a un Norman Bates adolescent. Un noi tímid que encara no s’ha convertit en aquell home que matava obeint les ordres de la seva mare morta. Una trama que si bé en tot el que envolta el motel i aquest mare i fill sembla ambientada als 50, realment està ambientada en l’actualitat, per tant una mescla un pèl desconcertant entre els motel clàssic i les tecnologies modernes que acompanyen el jove Norman Bates. L’arribada al motel no és tan plàcida com pensen. Aquell poble no és un lloc agradable disposat a acceptar a uns nouvinguts sense preguntes ni pressions i, encara menys, el que era amo del motel que Norma va comprar en una subhasta. La topada dels Bates amb aquest serà el punt d’esclat d’una escalada de tensions que no se sap exactament com afectaran el fràgil equilibri mental de Norman.
Per als més cinèfils, els enyorats del clàssic de Hitchcock, el pilot de “Bates Motel” és una meravella ple de referències a“Psicosi”: una escena en una banyera, uns animals dissecats, els policies fent preguntes, plans similars com el de les famoses escales… tota una delícia pels caçadors de detalls.
Quan només s’havien emès tres episodis de “Bates Motel” l’A&E va decidir renovar la sèrie per una segona temporada per les bones audiències i crítiques que ha estat recollint. “Bates Motel” s’ha convertit en una de les sèries estrella d’aquesta cadena. La ficció va captar a una audiència de 3 milions d’espectadors en la nit del seu debut, la segona millor estrena d’una ficció per a la cadena, només per darrere de “Longtime”, un western que va veure la llum el passat estiu. L’èxit del thriller no ha estat flor d’un dia: durant les dues setmanes que han seguit a la seva estrena la ficció ha assolit mantenir la bona audiència, amb una mitjana de 2,8 milions d’espectadors.
“Bates motel” és com dues sèries en una, a una de les sèries li veig la gràcia, l’altra encara estic decidint que em sembla. Per una banda hi ha aquesta sèrie basada en la relació entre Norman i Norma. La precuela pròpiament dita de “Psicosi”.Una mare possessiva, que protegeix en excés al seu fill i que es mostra gelosa quan mostra una excessiva independència. Per altra banda un fill que, igualment sobreprotector amb la mare, es pertorba davant d’ella en excés mostrant una relació no massa saludable entre ells, amb l’ombra de incest planant de manera inconscient però constant. La relació entre ells dos és el que mica en mica anirà transformant el nostre noi tímid i insegur, en l’assassí de “Psicosi”. Aquesta part de la sèrie, amb aires dels 50, és el més atraient. Veure com Norman inicialment és un noi normal, com altres i esperar el canvi, el trastorn, el primer crim, la creació del monstre.
Per altra banda no és fàcil construir tota una sèrie, i que a més tindrà segona temporada, només en la relació de mare i fill. Per això per una banda han dotat a White Pine Bay de la seva particular història, dels seus misteris, de revenges i del seu propi psicòpata, per altra banda li han donat una trama d’adolescent a Norman, amb els seus problemes d’institut, amor i noies. I és aquesta altra sèrie la que no se sap massa cap a on va i que sembla que en alguns moments se’ls ha anat la mà. Que apareix un bon dia un camp de maria, o un cotxe que apareix amb un home a dins en flames o l’encara més surrealista història de les noies xineses segrestades. Són subtrames que van incidint d’una manera o altra en la trama dels Bates, però que no saps massa de quina manera transformaran Norman.
Aquest assamblatge no és massa evident en el pilot, que atreu perquè dóna més espai a la relació de Norman i Norma i fa un veritable homenatge a “Psicosi”, però a mesura que avancen els capítols les subtrames enterboleixen i deixen més de banda aquest aspecte. Ja no és tant Hitchcock, és més un thriller amb ganxos a final de capítol perquè la gent la continuï mirant, fet que explica bastant les audiències sostingudes.
No sé massa que dir-vos. No és una sèrie que us recomanaria al cent per cent. No acabo de tenir clar on aniran a parar totes aquestes altres trames i les trobo amb un punt massa estrafolari, que fa que no me les acabi de creure. Però per altra banda m’agrada aquest estudi sobre la creació del monstre a través de l’evolució de la relació mare-fill. La part d’aspecte dels 50, el motel, que em recordin “Psicosi” i que em fa agafar ganes de recuperar el clàssic, les interpretacions de Vera Farmiga i Freddie Highmore és el que em fa continuar veient-la.
Que heu de fer? Doncs tenir clar, si comenceu a veure-la, que el pilot és un homenatge a “Psicosi” que s’anirà difuminant (parcialment) mentre la sèrie avança per donar pas a altres trames. Si aquestes us agraden sense reserves, heu trobat el vostre thriller ideal.
BATES MOTEL
Creador: Anthony Cipriano
Guionistes: Anthony Cipriano, Kerry Ehrin
Directors: Anthony Cipriano, Tucker Gates
Intèrprets: Freddie Highmore, Vera Farmiga, Max Thieriot, Nicola Peltz, Richard Harmon, W. Earl Brown, Brittney Wilson, Olivia Cooke, Nestor Carbonell
Música: Chris Bacon
Durada dels capítols: 45 minuts
Data d'estrena: 18 de març de 2013
Cadena Emissió: A&E
Web oficial
Envía una resposta