Alacrán enamorado
4Valoració

El nou film de Santiago Zannou (“El truco del manco”) està basat en el llibre homònim de Carlos Bardem (co-guionista al costat de Zannou) i ens parla de Julián (Álex González) i Luis (Miguel Ángel Silvestre) dos íntims amics que formen part d’un grup de skinheads al servei del manipulador i populista Solís. Donen pallisses per encàrrec. Luis és un extrem seguidor d’aquests ideals i Julián entra en contacte amb el món de la boxa on aprendrà altres valors. Al gimnàs s’enamorarà d’una noia negra, Alyssa (Judith Diakhate) i sabrà el que és l’esforç per viure gràcies al seu entrenador, Carlomonte (Carlos Bardem), un exboxejador derrotat per la vida.

Un servidor de vostès ha de reconèixer que té dos fílies bastant fermes (la qual cosa em porta moltes vegades a no ser molt imparcial i mostrar-me molt benèvol davant pel·lícules que poden ser bastant regulars). Una d’elles són els films de temàtica pugilística i l’altra són les de joves que cauen en la violència com “Made in Britain” d’Alan Clarke o “American History X” de Tony Kaye. Així que poden imaginar-se que quan vaig tenir l’oportunitat de visionar el film em predisposava a que si bé no tenia perquè ser una gran obra, el film ben segur em podria interessar.

Alacrán enamorado Santiago Zannou

I sento dir que el resultat va ser ben decebedor.

Anem a pams. A nivell tècnic se li ha de demanar molt més a una producció d’aquestes característiques. El muntatge en forma de videoclip entorpeix la narració i fa molt llarg un film de cent minuts. Les escenes d’entrenament recorden als famosos vídeos de boxa promocionals de la cadena HBO (aprofito per recomanar-los), si bé són interessants a nivell visual aquí han d’aportar alguna cosa a la narració, no entorpir.

El guió voreja en molts moments el naïf (la relació amorosa és inversemblant i el final del film és … de traca) i la caricatura (el personatge de Javier Bardem). El disseny d’alguns escenaris són artificiosos (l’habitació d’Alissa) contrastant en el mal sentit-amb l’hiperrealista d’altres (el pis de Julián). L’inici del film, amb la banda atacant un locutori és un calc de l’escena inicial en “American History X” amb la banda atacant un supermercat, però sense la força expressiva del film protagonitzat per Edward Norton i fotografiada en un vermell dessaturat que encara no entenc molt bé. I no voldria parlar de la banda sonora …

Alacrán enamorado Santiago Zannou

Per altra banda, cal lloar l’esforç interpretatiu del repartiment. Imagino que la implicació de Carlos Bardem ha estat total ja que tot sorgeix d’un llibre seu i és precisament en les escenes que ell protagonitza on el film té més interès. Especialment quan se centra en el drama personal com a home derrotat per la vida i en la bonica relació d’amistat que té amb Pedro (interpretat per Hovik Keuchkerian, una grata sorpresa).

Tot el que s’ha dit anteriorment no vol dir que aquest film no hagi de tenir èxit, és més, estic bastant segur que serà un film que mourà un bon nombre de joves interessats en la temàtica cap a les sales (o que el descarregaran). Cal atribuir mèrit a Carlos Bardem -pel llibre- i a Zannou -pel film- el bon ull per portar aquest projecte endavant ja que té tots els ingredients per convertir-se en un èxit comercial i fins i tot d’envoltar-se de cert culte que solen tenir aquest tipus de productes.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies