“Respirar por la herida” de Víctor del Árbol
9.5Valoració

Després de “La tristeza del samurái”, Víctor del Árbol ens porta “Respirar por la herida”, una novel·la de personatges, perfectament entramada, esglaiadora i impactant que ens parla de pèrdues sobtades, vides trencades de sobte i de venjances per mirar de confortar l’ànima.

Un fatídic accident arrabassa a Eduardo la vida dels seus dos éssers més estimats, la seva dona i la seva filla. Antic pintor de renom, catorze anys després de la tragèdia segueix immers en una espiral de decadència i malviu fent retrats a l’engròs a cadenes comercials. Bolcat en la beguda i sense motius per a viure ha passat ja per un hospital psiquiàtric i per diversos intents de suïcidi. Però una proposta inesperada aconsegueix despertar la seva atenció: la famosa violoncel·lista Gloria A. Tagger vol que pinti un retrat molt especial, el de l’home que va atropellar mortalment al seu fill Ian quatre anys enrere i que està a punt de sortir de la presó. Decideix acceptar el major repte de la seva vida, retratar el mapa interior d’un home, que el podria dur al retrat del seu propi infern. Acceptar aquest encàrrec desencadena una espiral d’emocions i esdeveniments tràgics que succiona inevitablement a tota una sèrie de personatges amb les seves ferides i pèrdues. Amb cada pinzellada, Eduardo va obrint portes que hauria estat millor mantenir tancades, però ja no hi ha volta enrere.

Víctor del Árbol ens porta a una novel·la on els seus personatges els ha dut a l’extrem. Personatges que tenien una vida feliç, amb una família i a qui, de cop els ho han pres tot i no de manera natural. La reacció davant la pèrdua és el motor de la novel·la, com reaccionar? Esperes que és faci justícia de manera quasi divina o tires endavant allò tant humà però destructiu que és la venjança.

Davant aquest dilema es troben els divuit personatges que conformen l’entramat de “Respirar por la herida”, el nou i intens treball de Víctor del Árbol, l’anterior llibre del qual, “La tristesa del samurái”, va ser considerat a França com la millor novel·la negra d’Europa en 2012 .

En la seva nova novel·la Víctor del Árbol exiteix una trama complexa que encaixa perfectament. Una sèrie de personatges amb vides molt diferents marcades per successos inconnexos que potser realment no ho són tant. Amb una creació de personatge esplèndida, perfectament caracteritzats psicològicament, tots ells formen part d’una teranyina perfectament entramada on s’hi queda atrapat el lector. Cada personatge, cada una de les ferides per les que encara respiren, molts a contracor, són peces d’un trencaclosques que s’acaba unint, de manera perfecta i que sorprendrà al lector quan menys s’ho espera. Una frase o un simple comentari faran que la trama doni un gir que descol·locarà al lector durant uns minuts, per a anar recuperant-se a poc a poc. De sobte totes aquelles vides que semblaven inconnexes, resultarà que no ho estan, que res ha estat casualitat, que un petit acte ha fet esclatar tota l’altra resta d’incidents i accidents que han trasbalsat un munt de vides.

“Respirar por la herida” demostra la mestria de Víctor del Árbol en la creació de personatges, però també en la creació d’històries, la seva connexió, la seva perfecta distribució a través d’una trama esplèndidament treballada. Tot respon a un perquè. Qualsevol detall ocupa el lloc exacte i sense ell la trama no tindria sentit.

Ja us ho deia algun altre cop, hi ha moltes games de negre. “Respirar por la herida” no té un negre convencional. No hi ha detectius, ni policies, ni un periodista despistat a la recerca de notícia, però sí, hi ha crims, hi ha sang, hi ha ferides de les que es veuen i de les que no, però fan mal igualment. “Respirar por la herida” és impactant, que trasbalsa per tota la pèrdua i el dolor dels personatges, però de la que un no s’hi pot allunyar.


Editorial: Alrevés
ISBN: 978-84-15098-79-9
Pàgines: 528
Preu: 20€

Víctor del Árbol (Barcelona, 1968) és escriptor de naixença. És el major de sis germans i la seva mare el deixava en la biblioteca des de la sortida del col·legi fins a l'hora de sopar per a poder acudir al seu treball de netejadora. Això li va permetre llegir multitud de llibres que van alimentar la seva vocació d'escriptor. Va ser seminarista durant cinc anys, en el seminari de Ntra. Sra. de Montealegre, per a més tard cursar estudis d'Història en la Universitat de Barcelona i treballar, actualment, de Mosso d'esquadra per a la Generalitat, treball que li ha permès acostar-se, des de 1992, a l'aspecte més humà de les persones, a les quals descriu de forma magistral en les seves obres. Va rebre el Premio Tiflos per la seva primera novel·la, “El peso de los muertos”. “La tristeza del samurái”, ha estat catalogada a França com la millor novel·la negra d'Europa en 2012 i ja ha estat traduïda a dotze idiomes.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies