"The 20/20 experience"- Justin Timberlake
8Valoració

Sis anys hem hagut d’esperar per tornar a sentir cantar a Justin Timberlake, al que s’emblava que ja haviem perdut – musicalment- abduït pels focus del cinema. Si amb “FutureSex/LoveSounds” el vam veure canviar el seu estil urbà per un de més clàssic, almenys en el que respecta a la seva indumentària, a “The 20/20 expierence” aquest canvi es reflecteix també en la seva música. Melodies amb sabates òxford, corbatins, “suits and ties”. De fet Timberlake tampoc és el que era, i és que a la seva vida ha entrat Jessica Biel per quedar-se, i ara ell canta a l’amor, la fidelitat i la vida. Un tot plegat molt seriós, adult, profund i… avorrit?

Bé, és cert que a “The 20/20 expierence” trobem a faltar una mica més de diversió, algun hit canyer d’aquests que et carreguen d’energia, i que alguns del temes del disc pequen d’excessius, arribant a esgotar a l’oient que no connecti amb l’estat anímic de Timberlake. Però això no treu que “The 20/20 expierence” sigui un gran disc. Una obra magna que aspira a l’atemporalitat fugint de modes i recolzant-se en la bona feina d’un vell amic com Timbaland, artífex d’un univers sonor evocador i ple de referències. Stevie Wonder, Prince, Barry White o Marvin Gaye han estat invocats per ser-hi presents amb el seu esperit.

Justin Timberlake, "The 20/20 experience"

Ja el primer senzill, “Suit & Tie” feia gala de l’estilàs que podíem trobar en l’àlbum. So remember i elegància que és repeteix també en temes com “That Girl” o especialment a “Strawberry Bubblegum”, un d’aquest temes llars que conté el disc (8 minuts), una demostració de la capacitat admirable de Timbaland per explorar cada tema, omplir-lo de detalls i fer-lo créixer creant un laberint ple de sorpreses en el que resulta un goig perdre’s. En aquest sentit “Don’t Hold the Wall” (7,11 minuts) s’aixeca monumental entre serpentejants bases rítmiques i atmosferes sinuoses, com “Tunnel Vision” (6,47 minuts) amb el seu beatboxing, o la sensual/sexual “Spaceship Coupe” (7,17 minuts), amb aquesta guitarra escalfada a base de gemecs. També hi espai per la sorpresa, amb “Let the Groove Get In” i el seu so entre aràbic i Miami Sound Machine, o “Blue Ocean Floor”, tema que tanca el disc en una suau, intimista i alternativa composició més propera a Björk que a qualsevol referència R&B que ens pugui venir al cap.

Però si hi ha un tema que enllaça a la perfecció amb la trajectòria de Justin Timberlake, aquest és “Mirrors”, que un servidor ha estat capaç d’escoltar 6 vegades seguides tot i els seus 8 minuts de duració. Perfecció melòdica i reminiscències a “Cry me a River” en una producció que frega la perfecció.

Timberlake ja ha anunciat que hi haurà una segona entrega per completar aquesta “20/20 experience” abans de que acabi aquest any. I és que quan Timberlake s’hi posa…

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada