Sis anys hem hagut d’esperar per tornar a sentir cantar a Justin Timberlake, al que s’emblava que ja haviem perdut – musicalment- abduït pels focus del cinema. Si amb “FutureSex/LoveSounds” el vam veure canviar el seu estil urbà per un de més clàssic, almenys en el que respecta a la seva indumentària, a “The 20/20 expierence” aquest canvi es reflecteix també en la seva música. Melodies amb sabates òxford, corbatins, “suits and ties”. De fet Timberlake tampoc és el que era, i és que a la seva vida ha entrat Jessica Biel per quedar-se, i ara ell canta a l’amor, la fidelitat i la vida. Un tot plegat molt seriós, adult, profund i… avorrit?
Bé, és cert que a “The 20/20 expierence” trobem a faltar una mica més de diversió, algun hit canyer d’aquests que et carreguen d’energia, i que alguns del temes del disc pequen d’excessius, arribant a esgotar a l’oient que no connecti amb l’estat anímic de Timberlake. Però això no treu que “The 20/20 expierence” sigui un gran disc. Una obra magna que aspira a l’atemporalitat fugint de modes i recolzant-se en la bona feina d’un vell amic com Timbaland, artífex d’un univers sonor evocador i ple de referències. Stevie Wonder, Prince, Barry White o Marvin Gaye han estat invocats per ser-hi presents amb el seu esperit.
Ja el primer senzill, “Suit & Tie” feia gala de l’estilàs que podíem trobar en l’àlbum. So remember i elegància que és repeteix també en temes com “That Girl” o especialment a “Strawberry Bubblegum”, un d’aquest temes llars que conté el disc (8 minuts), una demostració de la capacitat admirable de Timbaland per explorar cada tema, omplir-lo de detalls i fer-lo créixer creant un laberint ple de sorpreses en el que resulta un goig perdre’s. En aquest sentit “Don’t Hold the Wall” (7,11 minuts) s’aixeca monumental entre serpentejants bases rítmiques i atmosferes sinuoses, com “Tunnel Vision” (6,47 minuts) amb el seu beatboxing, o la sensual/sexual “Spaceship Coupe” (7,17 minuts), amb aquesta guitarra escalfada a base de gemecs. També hi espai per la sorpresa, amb “Let the Groove Get In” i el seu so entre aràbic i Miami Sound Machine, o “Blue Ocean Floor”, tema que tanca el disc en una suau, intimista i alternativa composició més propera a Björk que a qualsevol referència R&B que ens pugui venir al cap.
Però si hi ha un tema que enllaça a la perfecció amb la trajectòria de Justin Timberlake, aquest és “Mirrors”, que un servidor ha estat capaç d’escoltar 6 vegades seguides tot i els seus 8 minuts de duració. Perfecció melòdica i reminiscències a “Cry me a River” en una producció que frega la perfecció.
Timberlake ja ha anunciat que hi haurà una segona entrega per completar aquesta “20/20 experience” abans de que acabi aquest any. I és que quan Timberlake s’hi posa…
Envía una resposta