Comencem el nostre repàs a la tercera edició de l’Atlántida Film Fest, celebrada a la plataforma Filmin. Ho fem amb dues pel·lícules de la secció Oficial: “Post Tenebras Lux” de Carlos Reygadas, producció que inaugura el festival, i “Sonidos del Barrio”, un pausat retrat de la vida al Brasil actual.

Post Tenebras Lux

Post Tenebras Lux

Una nena juga entre gossos i vaques. El terra està ple de bassals d’aigua que trepitja entre riures. El cel s’enfosqueix i ella s’intranquil·litza. Estem al davant d’una arrencada hipnòtica que no sabem a on ens conduirà exactament. Sabem que amb Carlos Reygadas no serà un film normal i corrent. La seva és una pel·lícula en la qual el mateix diable es cola en una plàcida llar familiar, en la qual la inquietud es va instal·lant a poc a poc, enmig de seqüències quotidianes.

Post Tenebras Lux” compta amb l’esposa i fills de Reygadas, que es va endur el premi al millor director a Cannes, encarnant a una família que s’endinsa en les tenebres. Amb la càmera enganxada als personatges, inestable i intensa, ofereix una imatge que es desdoblega lleugerament, mentre ho combina amb uns plans estàtics on el silenci hi regna de manera allargassada i pesada.

Post Tenebras Lux”, el film triat per inaugurar l’Atlántida Film Fest no té res de tradicional. De fet res del cinema de Reygadas ho ha estat mai. És una obra simbolista, estranya, estèticament poderosa, malaltissa, narrativament espesa, expressament inintel·ligible i amb un punt magnètic. Com a bon cinema d’obra i assaig, no és un film pel gran públic, ni per veure si busques una cosa mínimament entretinguda ni amb sentit lògic. La seva visió sense tenir clar el que vas a veure pot provocar que més d’un despistat pensi seriosament en revenjar-se del seu director de manera violenta, arrencant-li el cap per exemple sinó fos perquè ja ho fa ell. Y.A.L.

Puntuació: 4

Sonidos del Barrio

Neighbouring Sounds

Kleber Mendonça Filho  ens proposa un viatge per Brasil, però no un Brasil de faveles i pobresa sinó per conèixer com viu la seva classe mitjana. El director retrata la vida a un petit barri de la ciutat de Recife, un barri on resideix gent amb certs recursos i que viu en calma. Però uns robatoris porten la desconfiança als habitants de la comunitat, que decidiran contractar una empresa de seguretat per vigilar els seus carrers.

“Sonidos del barrio” és una pel·lícula coral, que ens explica les històries d’un bon nombre de personatges i ens parla de desconfiança, de por però també dels somnis d’una gent que viu relativament tranquil·la en un país amb moltes desigualtats. La principal virtut de la pel·lícula de Kleber Mendonça Filho és la radiografia gairebé periodística de la classe social mitjana brasilera, acomodada però també violenta i injusta. Aquest plantejament té un punt negatiu perquè la pel·lícula no s’apropa a l’espectador amb emoció, costa connectar amb els personatges ja que les seves històries són petites anècdotes amb un desenvolupament desigual.

De ritme tranquil i amb un cuidat tractament del so que busca aportar a la pel·lícula un punt de realisme màgic, “Sonidos del barrio” és una producció apta per a esperits contemplatius, que no necessitin molta acció i sentin atracció per les històries petites i la vida quotidiana. D.F.

Puntuació: 6

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies