Grandes esperanzas
6Valoració

El famós orfe Pip de Charles Dickens torna a la gran pantalla en una nova versió d’aquest clàssic de la literatura de la mà de Mike Newell, qui es fa acompanyar per un repartiment força impressionant amb Ralph Fiennes, Helena Bonham Carter, Jeremy Irvine i Holliday Grainger.

El jove orfe Pip té l’oportunitat de superar els seus humils orígens gràcies a un benefactor misteriós. Havent-se traslladat com a cavaller a un Londres dominat per les estratificacions socials, Pip farà ús de la seva nova posició per mirrar d’aconseguir a la bella Estella: una hereva consentida a qui estima des de la infància. No obstant això, aquesta veritat oculta  al darrera de la gran fortuna desencadenarà conseqüències devastadores per tot el que Pip desitja.

Mike Newell no és un director que tingui por als nous reptes. Igual dirigeix una comèdia com “Cuatro bodas y un funeral”, endinsar-se en el negre de “Donnie Brasco” o s’atreveix amb un Harry Potter. Ara s’endinsa en una nova versió de “Grandes esperanzas” aquest drama de Charles Dickens, un clàssic entre els clàssics dirigint un bon repartiment entre els que trobem a Ralph Fiennes, Helena Bonham Carter, Jeremy Irvine i Holliday Grainger.

Grandes esperanzas Mike Newell

Revisitar una història que ja està comptada i reversionada per activa i passiva té els seu perills. Ningú posarà en dubte que la història és vàlida per ser explicada, però pots tornar a explicar-la de manera prou memorable perquè sigui la teva versió la que quedi a la memòria i esborri la resta? Diriem que Newell no ho ha aconseguit, malgrat que estrictament normal tampoc no ha fet res, estrictament parlant, malament.

Grandes esperanzas Mike Newell

Formalment la versió de Mike Newell no té res de dolent. Ambientada esplèndidament el film ens transporta fàcilment a aquell Londres de desigualtats i de brutícia i misèria humana tot acompanyant uns actors que, en conjunt, defensen el seu paper amb més que solvència. Quin problema té doncs aquesta nova versió? Doncs la més important és que li falta ànima. Li costa d’arribar al cor de l’espectador i transmetre la trama d’una manera que faci més fàcil que un s’endinsi. Hi ha moments en que la saturació de personatges, l’explosió de subtrames, els viatges al passat saturen al més expert i receptiu. Per altra banda la falta d’ànima es deu, en gran mesura a la interpretació de Jeremy Irvine, al que es va poder veure a “War Horse’ d’Spielberg. La seva història que és la d’un patidor per amor no traspassa la pantalla i la seva companya Holliday Grainger, tampoc l’ajuda en excés. La història que més ha de fer emocionar i patir a l’espectador, es queda com si res. Per altra banda tenim a Helena Bonham Carter que curiosament sense estar malament dota Miss Havisham d’un toc tant Burton, que un espera veure sortir a Johnny Depp d’alguna banda. De tots potser és Ralph Fiennes qui fa la interpretació més corprenedora i inquietant.

En resum la feina en l’adaptació que ha fet Mike Newell de “Grandes esperanzas” mereix un aprovat, però hauria de millorar en ànima per aconseguir ser notable.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies