Bona gent
6Valoració

El desig d’aconseguir una feina digna, una vida digna. Què més es pot perdre quan no es té res?

Sota la direcció de Daniel Veronesse Bona Gent apareix en el panorama teatral barceloní en un moment, malauradament, més que oportú. La crisi que ens envolta afecta el món laboral. La pèrdua de la feina comporta tot un trasbals personal. Amb ella s’hi veu afectat el nostre estat d’ànim i les nostres relacions interpersonals. La recerca d’una nova feina, doncs, esdevindrà una cursa d’obstacles on a més de la subsistència s’hi posarà en joc l’amistat i, per sobre de tot, la dignitat  personal.

Amb un full de ruta desigual el fil argumental de l’obra pren ritmes i situacions de diferents intensitats i transcendència. Sovint en algunes escenes els diàlegs s’allarguen innecessàriament llevant d’intensitat el moment present. Aquest fet, però, s’intercala amb converses brillants i girs inesperats. El text i les circumstàncies s’entrellacen per jugar amb l’humor i el cinisme, amb la tristor i el xantatge emocional. Tot plegat fa bullir l’olla i un ingredient sembla decidir el devanir dels personatges: la sort. Una sort no pas centrada com a element motriu i exogen, sinó més aviat com quelcom inherent a l’entorn personal. Tot plegat, una qüestió de decisions, no sempre fàcils no sempre amb el suport esperat. I és que l’entorn on creixem ens marca de manera inexorable. .

Interpretat amb una excel·lència corprenedora per Mercè Arànega, una mare soltera amb una càrrega familiar de la que no se’n pot deslligar lluita per a aconseguir una feina digne. Per això està disposada a fer coses que mai hagués pogut imaginar i a renunciar a part d’un decòrum que apareix com a única possessió veritable de la seva existència. Capaç de donar el millor de si, Mercè Arànega obre el ventall dels seus registres per mostrar-nos tot un reguitzell d’emocions  i sensacions que travessen el pati de butaques. La resta de repartiment sustenta adequadament aquesta visió punyent del que la feina representa per a la nostra societat.

Un escenari giratori ensenya les entranyes de cases i espais de treball ben diferents. Un a cada cantó de la balança per a destacar fins a quin punt poden ser de diferents les vides de dues persones criades en un mateix barri pobre i estigmatitzat. Què som capaços de fer per aconseguir una feina? On acaba l’amistat i comença la necessitat? Aquesta obra, original de David Lindsay-Abaire juga amb les capacitats personals i els elements que la vida posa al davant dels personatges. Aquesta habilitat per a transformar dificultats s’entrellaça amb els entorns socials on un es veu immers. Una decisió o un fet concret pot condicionar el camí vital.

Àlex Casanovas, Mercè Aránega i Carol Muakuku, a "Bona Gent".

Un text, en definitiva, que incideix en el que la feina (o la falta d’ella) diu de nosaltres. Del que estem disposats a renunciar i d’aquells ideals que volem aconseguir. I de com la realitat, ens influeix per allunyar-nos o apropar-nos a nosaltres mateixos. Amb un to divertit i dinàmic amb contrapunts irònics, sarcàstics i de mala llet. On el tot s’hi val no sempre juga a favor. I on l’esperança i la dignitat van perdent volada amb el pas del temps.


Es pot veure a: Teatre Goya
Text: David Lindsay-Abaire (Traducció: Joan Sellent)
Intèrprets: Mercè Aránega (Margaret), Àlex Casanovas (Mike), Antonia (Nies) Jaume (Dottie), Carol Muakuku (Kate), Rubén Ametllé (Stevie), Àngela Jové (Jean)

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies