La Cris comença a recuperar-se i s’adona que per millorar necessita menjar amb regularitat. Això li diu al Lleó quan aquest va a veure-la per comentar-li que comença quimio, la vegada 52 i que la resta estaran acompanyant-lo, encara que el Jordi ha fet veure que no anirà. El Lleó està de bon rotllo, fins que la Cris comenta que aquesta nit hi ha un eclipsi de lluna, que ella voldria veure. Al Lleó li canvia l’humor. Quimio i eclipsi, mal rotllo, molt mal rotllo…comença un nou capítol de Polseres.
“Ens hem de treure aquest puto pastís de sobre”
El Jordi, el Roc, el Joan i la Rym estan a la sala de quimio. El Lleó també hauria de ser però sembla que s’ha escaquejat. El Mercero serà l’encarregat d’anar a la seva recerca.
La Rym no vol vomitar aquest cop a la quimio. Té un pastís de xocolata que li ha fet el seu germà amb un ingredient especial: maria, només pels que han de fer quimio.
El Jordi proposa jugar a “A on m’agradaria estar” però davant el comentari del Joan de si “té 8 anys”, la Rym proposa explicar històries de por. Mentre està explicant la part de més por, quan s’obre una porta misteriosa, s’obre la porta de la sala de quimio i apareix un pres emmanillat i custodiat per un mosso.
El doctor Montcada enganxa a la Mariona pel passadís anant a buscar al Jordi per preguntar-li per la Cris. Encara que ell insisteix que la Cris està bé i que torni a l’habitació, la Mariona insisteix en què el Jordi li ho explicarà millor. En aquell moment el Doctor Josep arriba i es posa a parlar amb el Montcada de retallades a l’hospital. Afectaran a 10 zeladors i a 10 infermeres i el Mercero podria ser un dels que els hi toqués. Li diran avui mateix. La Mariona ho sent tot i de seguida, va anar a explicar-ho tot al Dani i al Lucas. Decideixen que li han d’explicar al Toni i que aquest igual està a la sala de quimio amb el Jordi. La Mariona va cap allà.
A la sala de quimio el pastís de maria els preocupa als nois ara que tenen un mosso al costat. “Ens hem de treure aquest puto pastís de sobre”, diu el Jordi que és el que té més clar que han de treure’l d’allà. Mentre esbrinen que el pres ve de la Model, que normalment els tenen a una altra sala però que avui està tancada. Mentre discuteixen si té cara d’assassí o no, el Joan s’apropa a ell i li pregunta perquè el van tancar. La resposta del pres és perquè “li vaig tallar la llengua a un nen que preguntava massa” i el Joan després de donar-li les gràcies i dir-li adéu, comenta als altres “Que tiquismiquis, diu que li va tallar la llengua a un nen”.
Arriba la Mariona i demana pel Toni i el Lleó, però cap dels dos està allà. Li diuen que ha de marxar, que si veuen al Toni ja li diran que el busca i que si ella veu al Lleó que li digui que l’esperen allà. Quan està a punt de marxar el Jordi la para i s’ho fa venir bé perquè la nena s’emporti el pastís, malgrat que la Rym no ho veu clar. Com es volen assegurar que el llenci li diuen que el germà de la Rym es va equivocar i li va posar sal en comptes de sucre i encara que faci bona pinta en realitat està molt dolent. La Mariona se l’emporta però només sortir de la sala, al costat d’una paperera, decideix tastar-lo i com que el troba bé, decideix compartir-lo amb els petits de l’hospital, el Dani i el Lucas.
“Un tàndem mortal”
El pres demana anar al lavabo. El mosso l’acompanya. Mentre la Rym i el Jordi es pregunten on para el Lleó.
El Mercero que té vuit fills i sap sempre on trobar als nois, perquè s’ha passat molts anys jugant a fet i amagar troba al Lleó al patí de l’hospital. El Lleó no vol anar a quimio, no perquè tingui pot d’això, sinó perquè el Lleó recorda un tal Javi, que li deien Pato, que va morir quan es feia quimio un dia que havia eclipsi. El Mercero li diu que no té res que veure, però el Lleó pensa que quimio i eclipsi és un “tàndem mortal” i no se la vol fer. El Mercero intel·ligentment pica al Lleó dient-li que no el considerava un “covard supersticiós” i el Lleó acaba anant a fer-se la quimio rondinant “Puto Mercero. Ja veuràs, avui morirà algú”.
El pres torna del lavabo amb la pistola del mosso i pren els de la sala de quimio com a ostatges. Fa que la Rym li posi les manilles al mosso i que reculli els mòbils de tothom. Agafa un dels mòbils, surt al passadís i truca a algú perquè el vingui a buscar. Encara que dissimula es troba molt malament. Un cop a dins demana als altres que facin veure que tot està normal.
Poc després entra el Lleó. Li toquen 8 botelles de quimio concentrada. El Lleó que no sap res troba als altres raros, que realment fan cara de que passa alguna cosa. Quan el Lleó els comença a explicar perquè no volia anar, apareix el pres, el fa callar i li pren el seu de mòbil.
Mentre arriba la Mariona a l’habitació del Dani i el Lucas i reparteix pastís. Segons després arriba el Toni i la Mariona li explica el que ha sentit sobre el Mercero. Abans d’anar a buscar als altres a quimio el Toni accepta un tros de pastís. Mentre el Lucas comença a veure bombolles per totes bandes. La Mariona explica que a quimio hi ha un pres. I les bombolles continuen expandint-se.
“Esteu una mica rarots”
El Toni arriba amb la boca bruta de xocolata i una mica col·locat a la sala de quimio. El Toni diu que té “la primera missió pels Polseres”. Els explica això del Mercero i els diu que han de fer alguna cosa, que li donin alguna idea però els altres no estan per pensar en el Mercero, només en el pres que els amenaça amb una pistola. El Joan està a punt d’espatllar-ho tot “Vols saber una cosa molt forta?” però la Rym aconsegueix que calli. El Toni marxa d’allà, empès per la indiferència dels altres. “Esteu una mica rarots” però com ell també es sent “rarot” pel pastís,no insisteix més .Quan surt, malgrat les bombolles, es fixa en el pres, amb el mosso amb una ferida a la cara i només sortir agafa el mòbil i truca a seguretat de l’hospital.
En el despatx del Montcada estan a punt de fer fora al Mercero, però abans que el metge pugui dir-li arriba la noticia del pres que s’ha fet amb una arma i està retenint als de quimio.
Mentre la Rym vomita per efectes de la quimio, el Lleó mira de parlar amb el pres. El pres diu que li poden dir “Cura” i els explica que té un tumor al cap. La resta també diuen on tenen els càncers: pell, pit, sang, pàncrees, pròstata… Miren de convèncer de que si marxa ara no podrà acabar la quimio i que si marxa, morirà. Sap que pot morir però porta 8 anys tancat a la presó per culpa d’algú…no s’acaba d’explicar però sembla que busca venjança. De sobte el truca algú i es posa fet una fera, dispara al passadís. Fa posar tothom a terra “S’ha acabat el bon rotllo”. A fora i a dins de l’hospital els mossos prenen posicions. En el món de les bombolles, de sobte també hi ha polis. “Mola”.
La comissaria encarregada del cas parla amb l’Ignasi Cura, que utilitza al Joan com escut i li apunta amb una pistola. Ell demana un cotxe a la porta, ella vol que una infermera, que en realitat és una mossa, entri a veure els malalts. Però el Cura no pica i no pensa deixar entrar a ningú. Si arriba el cotxe el Cura pensa endur-se al Joan amb ell. Quan la Rym defensa al seu company d’habitació, el pres li diu “Vols acompanyar-me tu? Ens ho passaríem molt bé” i al moment el Lleó surt en defensa de la Rym dient que ja l’acompanyarà ell. El pres el menysprea per la falta de cama i l’amenaça amb disparar-li a la cama bona.
Mentre la comissaria continua negociant amb el pres, el Lleó agafa un bisturí perquè vol encarregar-se del pres. La Rym més assenyada mira de treure-li la idea del cap. La comissaria li demana que deixi anar algú en senyal de bona voluntat a canvi del cotxe. El Cura vol que surti el Jordi, però aquest no vol i se’n du un cop al cap amb la pistola. Finalment agafa a un altre dels pacients i el treu fora. El pres cada cop està més nerviós.
“Feia molt de temps que no matava a ningú”
En el món de les bombolles el Dani ha entrat en el conducte de l’aire decidit a salvar als Polseres. El Toni va avisar als mossos, mentre el Lucas i la Mariona animen al Dani i aquest va fent veus com si parlés per ràdio amb algun superior. Els mossos decideixen que han d’entrar.
El pres apunta al Joan. Sembla que està decidit a disparar-li al nano. De sobte el Lleó el para “mata’m a mi, a mi només em queden un 13% de possibilitats de sobreviure i ell encara té la vida per davant”. “Si? No t’ho han dit mai, però tu ets molt graciós”, li diu el Cura, “a veure, fes-me riure”. El Cura insisteix en què el Lleó l’ha de fer riure, i el Lleó li acaba ensenyant el bisturí que guarda a la mà. El pres quan el veu esclata a riure, primer fluixet, després més i més fort mentre li salten les llàgrimes. “Feia molt de temps que no matava a ningú”, diu de sobte.
Llavors tot passa molt ràpid. Apunta al Lleó. El Dani surt del conducte cridant “Polseres”. El pres dispara cap a on està el Dani. Els mossos preparats a fora aprofiten per entrar i el detenen. Els Polseres van a veure que ha passat amb el Dani espantats, però el Dani està bé “Algú us havia de salvar, no?“, diu ell i tots esclaten a riure. A fora s’abracen i feliciten els uns als altres contents d’estar vius un dia més, malgrat els presos, la quimio, l’eclipsi…
A la nit observen l’eclipsi quan se’l afegeix la Cris, a la que han deixat sortir. “M’heu d’explicar moltes coses” comenta la Cris. De sobte el Toni, sense bombolles ja comenta que té la sensació que “l’eclipsi no és perquè sí, crec que hi ha l’eclipsi perquè l’univers s’ha adonat que tornem a estar junts i és la seva manera d’aliniar-se a favor nostre. A favor dels Polseres”. Filosofia Toni, amb o sense bombolles de maria.
Envía una resposta