Des del 8 de març, podem trobar al Teatre Nacional de Catalunya un espectace al qual no estem gaire acostumats: teatre musical per a infants. I tot això, signat per Marc Rosich i Guille Milkiway (ànima de La Casa Azul), amb la presènica protagonista de Beth Rodergas. Fins el 7 d’abril.
Com cada matí, la família de l’Àlbert (Àlbert, amb accent com l’Einstein i no pas Albert com un nen qualsevol) du a terme els seus rituals quotidians, que venen marcats pel ritme que els donen els anuncis de la televisió: esmorzem amb el suc de taronja X, fem les nostres taules de gimnàstica amb la bici Y, prenem els cereals W i seguim endavant amb el dia hipnotitzats per la publicitat que sen’s aboca des del televisor. Tot es compra i es ven.
Aquell matí concret, però, la família “tradicional” de l’Àlbert pateix un contratremps. Una taca maleïda cau a sobre l’uniforme de la mare just abans de sortir de casa per a treballar. I llavors, empelida per alguna força estranya, una dona del futur aterra a casa l’Àlbert per donar solució al problema de les taques. El veritable problema, més enllà de les taques, és que la dona del futur queda atrapada al temps present, i l’Àlbert i la seva germana seran els encarregats de lluitar per tal de poder tornar-la allà on pertany.
Marc Rosich pren l’anunci de la dona del futur del lleixiu Neutrex com a partida per a fer una radiografia (light) de la societat actual, atrapada pel consumisme sense mesura i despreocupada de l’endemà. Amb música de Guille Milkiway (La Casa Azul) i efectes audiovisuals de Marta Puig (més coneguda com a Lyona), ens trobem amb un musical encarat als infants, però que és perfectament suportable (i disfrutable) per a pares i/o adults sense fills que vulguin gaudir d’una estona de pop acolorit i ballable sense prejudicis.
La història no és novedosa, però, tot i que té moralina, no és d’aquell tipus manit i ranci que sovint trobem als espectacles infantils. Un decorat modern i multimèdia, a ritme de música constant, fa que la història passi (malgrat els seus alts i baixos) amb un ritme força acceptable. Cal destacar que és un espectacle que no considera que els infants siguin tontos, cosa que és d’agraïr, i que té prou qualitat i bon rotllo com per atraure altre tipus de públic a més de la canalla. Els actors estàn bé, tant en la faceta purament interpretativa (menció especial pels pares, Jordi Andújar [també conegut com a Mrs. Allright] i Gretel Stuyck) com en la musical, on la part forta corre a càrrec de Beth Rodergas, òbviament, però que no fa desmerèixer en absolut la seva actuació, ni de la dels seus companys (Marc Pujol i Míriam Puntí).
En definitiva, un espectacle que val la pena “patir” amb els nens, que és una mica d’aire fresc i novedós en l’expedient acadèmic del teatre infantil i que, a jutjar per la hora i vint-i-cinc minuts que tots els nens del teatre van estar calllats i quiets ( amb excepció de les rialles i picades de mans a ritme de la música), és tot un encert. Jo també ho penso, i no sóc pas una nena…
Es pot veure a: Teatre Nacional de Catalunya
Text: Marc Rosich
Intèrprets: Beth Rodergas, Marc Pujol, Míriam Puntí, Jordi Brunet / Jordi Andújar, Gretel Stuyck.
Jo no sé quants espectacles infantils heu vist, però d’espectacles musicals molt dignes i amb guions frescos i sense ser manits ni rancis, en hi ha un bon grapat al nostre panorama, per fortuna.
No vol dir que la proposta del Marc Rosich no sigui interessant, que ho és, entre d’altres coses, perquè ell ja fa anys que va participant en alguns espectacles infantils bastant dignes, com a autor i fins i tot com a actor, en les companyies ‘Maremàgnum’ primer, i recentment a ‘Teatre Obligatori’, per cert productora executiva d’aquest espectacle.
Podeu llegir diverses crítiques d’aquests bons espectacle (i només són de coses que he vist darrerament, però en hi ha un munt més al bloc de l’Andreu Sotorra i altres) a http://www.jovespectacle.cat