L’Obrador Internacional de dramatúrgia de la Sala Beckett a Barcelona és un espai de creació i experimentació teatral, dedicat especialment a la promoció de la dramatúrgia contemporània, i un punt de trobada de dramaturgs, altres creadors escènics i públic en general. Els cursos i les activitats que s’hi duen a terme de forma regular, procuren estar centrats en la promoció i dinamització de la dramatúrgia contemporània, amb un interès visible per l’experimentació i per les noves formes de l’escriptura dramàtica.

Philipp Lölhe Sala Beckett

A través del seu Obrador Internacional, la Beckett duu a terme també una intensa activitat de formació de nous autors, promoció i divulgació de les noves formes i estètiques teatrals, a nivell internacional.

En aquesta ocasió, amb l’avinentesa de la programació d’“Àlies Gospodin” a la sala, dirigida per Moisès Maicas, el seu autor, l’alemany Philipp Löhle ha estat convidat a realitzar una classe magistral sobre “La qüestió del COM”, sobre la forma de traslladar la idea al paper i crear una peça teatral.

No és la primera vegada que Philipp Löhle és a l’Obrador, ja que l’any 2008 va ser l’autor emergent alemany convidat al taller internacional que l’Obrador realitza els estius. També l’any 2011 l’autor va col·laborar en la presentació en l’antologia de teatre català en alemany publicada per Theater der Zeit.

Philipp Löhle és autor resident del Staatstheater de Mainz, i abans ho havia estat del Maxim Gorki Theater de Berlin i del Nationaltheater de Mannheim. Ha rebut diversos premis i distincions per les seves obres que s’han estrenat a Alemanya, França i Anglaterra, entre altres països.

Löhle planteja en la seva classe magistral, una discussió sobre la forma de plasmar la idea d’una obra teatral, una vegada sabem què volem dir, la qüestió es centra en el COM dir-ho. A través de la lectura de fragments d’altres obres de l’autor, procedeix a realitzar una anàlisi, establint debat amb els alumnes, sobre les possibilitats de donar forma a una idea. L’autor aposta, com es veu en els seus textos, per la fusió de les formes a l’hora d’escriure una escena. I planteja la incògnita de què et fa decidir una via o altra en la forma narrativa, ell parla de l’”actitud narrativa” que l’autor va desenvolupant durant la seva trajectòria, la seva forma personal de transformar la idea en text.

Algunes de les premisses de les quals parteix Löhle per iniciar l’escriptura, són conèixer l’espai on es realitzarà la peça teatral, i la quantitat d’actors que la portaran a escena. L’autor alemany fa èmfasi en  la ruptura de la convenció i en el sistema de doble ocupació de l’actor. Un treball que troba interessant: el de l’actor que realitza diversos papers dins la mateixa peça.

Alies Gospodin a la Sala Beckett

Philipp Löhle anima els autors teatrals a escriure, refereix que “la fortalesa del teatre radica en que necessitem molt poques coses per poder portar una escena al públic”, en comparació amb el cinema, i també puntualitza que a través de la convenció teatral “convencem al públic, perquè el teatre és afirmació”.

Les obres que es van insinuar en forma de fragments en la classe magistral, apunten a un estil propi, radical i molt interessant en la forma i contingut de les peces teatrals d’aquest autor. Obres com “La cosa”, “Supernova” o “Los superfluos”, apunten cap a una fusió de formes narratives, des de diàlegs entre personatges que parlen sobre algú fins a la personificació d’objectes que actuen com a narradors externs. Sempre sortint d’allò convencional i treballant allò inesperat.

Löhle diu que escriu “per deixar una tasca al director, crear un desafiament”, i realment totes les seves peces ho aconsegueixen. No deixarà de ser-ho, segurament, la seva darrera peça: “Zeros i uns”. En aquesta obra parla sobre la qüestió de l’existència i la identitat de l’ésser humà, fusionant personatges que s’intenten convèncer que són algú, amb textos en forma d’assaig i reflexions sobre la física quàntica o la sèrie de nombres de Fibonacci.

Una sort poder compartir espai i pensament amb un autor tan interessant. L’oportunitat de veure un text seu a la Sala Beckett -“Àlies Gospodin”- fins el 31 de març. La reafirmació que la cultura a Catalunya no pot perdre espais de creació com l’Obrador de la Sala Beckett. Al juliol, es traslladarà del seu local a Gràcia al nou edifici de Poblenou, i esperem que cap retallada faci que s’extraviï pel camí.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies