El 12è àlbum dels Bon Jovi és un disc format per un conjunt de peces bastant poc esforçades, dominades per un rock a mig temps al que li falta el ganxo dels seus grans èxits i que no proporciona a l’àlbum cap himne destacable. Un darrera l’altre els talls es van recreant en una fórmula ja coneguda i executada aquí, amb un excés de contenció, sense una passió que li faria falta per provocar les emocions que intenten transmetre unes lletres de rerefons social.
Amb la veu de Jon Bon Jovi que no es deixa anar en cap moment, els talls que guanyen en força són aquells que despleguen riffs de guitarra de Richie Sambora, però tampoc n’hi ha massa. “What about now” és un treball massa acomodat d’un grup que cada vegada va deixant més i més enrere els punts àlgids de la seva carrera. En un conjunt de 16 temes on tot sona bastant igual, costa destacar alguna cançó.
En tot cas la obertura ‘Because we can’, la lleugerament folk ‘What’s left of me’, la homònima “What about now” o “I’m with you”, us poden donar una idea del que conté el disc de mitjanament positiu, perquè la resta es perd en lletres que no aconsegueixen sonar el serioses que pretenen ser i acords que semblen volen imitar altres artistes. Un pas enrere doncs per una banda que més enllà de seguir omplint estadis de fans àvids de saltar al ritme dels seus hits no sembla que estigui disposada a aportar res de nou al món de la música, almenys no amb aquest disc.
Envía una resposta