"The Next Day"- David Bowie
9Valoració

Quan una de les grans estrelles de la música, creador de moments que perduraran per sempre a la memòria, decideix tornar després d’anys d’absència en un món on l’electrònica i determinades tendències semblen inundar-ho tot, costa no tenir reserves. Però quan el resultat venç aquests temors, i un dels grans és capaç de tornar com potser no esperaves ja que ho fes mai, el gust és doble. Ahir mateix ens arribava el nou disc de David Bowie, quan feia 10 anys que no l’escoltavem, i venint d’algú que podria viure eternament dels seus grans èxits, “The Next Day” és una autèntica meravella de nou material. 14 temes en què el Duc Blanc, amb un rock directe i bàsic tramat sobre guitarra i la seva inconfusible veu, torna a connectar amb la sonoritat i esperit dels 70 com si en molts aspectes no hagués passat el temps.

Des de la mateixa portada, que ‘reversiona’ la d’aquell “Heroes” de 1977, a la gravació a Berlin, ciutat que va veure parir la tripleta de discos que facturà als 70 acompanyat de Brian Eno, molt d’aquest “The Next Day” remet a aquells gloriosos temps de Bowie en què el britànic deixava enrere el glam per endinsar-se de ple en els camins del rock artístic.

"The next day", David Bowie

És aquest un disc madur i madurat, ben facturat amb la infal·lible mà de l’imprescindible Tony Visconti i que va guanyant amb les escoltes. Està ple de cançons purament Bowie, d’aquelles que et fan sentir volant per l’espai, melancòlic, ensommiat i viu alhora, mentre ell canta a l’amor, a la joventut perduda, als camins de la vida o contra la guerra. Molts talls se’n podrien destacar, però per mencionar-ne alguns, el disc obre amb “The Next Day” i la sentència ‘Here I am, not quite died’ marcant el to del que seguirà, clàssics en temps moderns com “Valentine’s Day”, “Dirty Boys”, “(You will) set the world on fire” o “I’ll take you there”. “Where are we now?” i “You feel so lonely you could die” són les dues grans balades de l’àlbum, junt amb la melancòlica “Love is lost”. A l’esplèndid single “The stars are out tonight”, Bowie canta “We will never be rid of these stars/But I hope they live forever” (Mai ens desfarem d’aquestes estrelles, però espero que visquin per sempre); i si estrelles com ell són capaços de no viure de renda i crear obres com aquesta amb 66 tacos, tant de bo perdurin eternament.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies