Sota un aspecte d’Andreu Buenafuente despistat, s’amaga Trevor Parker, el nom darrera de Youth Lagoon. Al 2011 debutava amb “Year of hibernation”, un treball on exposava les seves ansietats personals creant les atmosferes sonores que enregistrava reclòs a la seva habitació i que quan cantava semblava fer-ho més per si mateix que perquè el món l’escoltés. Però el resultat va ser una entrega de dream-pop suaument electrònic, còmodament experimental i molt personal que va cridar l’atenció.
Aquest 2013 ens retroba amb un Trevor Parker més deshinibit i lluminós, algú que s’atreveix amb més sons, més instruments i que gosa ara alçar una pèl més la seva veu per parlar de nous temes amb una actitud més positiva. La transformació no és total, no és que el nerd s’hagi transmutat en una fera, però sí que evoluciona sense perdre l’aura d’intimitat i honestedat que té la seva música.
Una cosa que ja notem des de la mateixa obertura del disc on “Through Mind and Back”, tres minuts d’onades sonores sense veu, cedeixen el pas a una “Mute” més dinàmica i amb noves percussions i distorsions. Una idea que reprèn a la posterior psicodèlica “Raspberry Cane”. A “Pelican Man” sintetitzadors i piano ens transporten en un ball surrealista. I amb “Daysiphobia” tanca el disc recordant-nos la mortalitat de l’ésser humà mentre allargades onades al teclat ens van conduint cap al despertar d’aquest somni al que ens ha transportat durant tot el disc. Escoltar la música de Youth Lagoon és com observar una aurora boreal, un espectacle fascinant en el que alguns s’ensimismaran mentren cauen en el molt privat món de Trevor Parker i que d’altres segurament consideraran una raresa de la natura que no ha trobat altra manera de manifestar-se.
Envía una resposta