La Cris s’està recuperant del seu intent de suïcidi. El doctor Josep explica al Lleó, al Toni, el Roc i el Jordi que han d’anar en compte, que les visites hauran d’anar d’una en una per veure com evoluciona.

Polseres vermelles capítol 22

“Dividir per multiplicar-nos?”

Físicament està recuperada del tot, però el que ha fet li ha deixar seqüeles “Una persona que fa el que ha fet la Cris, acostuma a no entendre la gravetat del que ha fet”, els explica el metge “Inclús pot voler repetir-ho, perquè sent a dins seu el mateix que sentia”. L’única solució és fer-la reaccionar. Treure-li de dins algun sentiments, riure, plorar “Tornar-la al món en les següents 24 hores”. Però ell no té cap formula màgica per fer-ho. La Cris està amb la família, més tard els Polseres la podran visitar. “Menys tu”, li diu al Jordi, “Que avui tens una operació”. Els altres no saben res de que avui és el dia “que li treuen la merda de tumor del braç” com el defineix el mateix Jordi. Ell continuar fent veure que no té importància, que només és una neteja i que “l’important és la Cris”.

El Lleó però ho té clar “Ens hem de dividir”. El Toni agafa la idea ràpidament “Dividir per multiplicar-nos?”. Sí, és la idea del Lleó, “avui hem de cuidar a dos polseres”.

L’Ignasi, com a bona veu de la consciència continua dient-li les veritats al Jordi “Uns neteja? Ni que fossis un moble. Estàs cagat”. “No estic cagat”, insisteix el Jordi, però l’Ignasi sap el que sap “perquè no dius la veritat? Jo sé que tens por de perdre la mobilitat del braç”. “M’han promès que no tocaran cap múscul, el tumor està molt localitzat”, s’aferra el Jordi. “Tu te’ls creus? Mira’m a mi, vaig entrar per un desmai i mira com vaig acabar”, insisteix l’Ignasi, que tampoc ajuda. Perquè l’Ignasi vol que accepti la veritat però al Jordi només li fa venir por i acaba escridassant a l’Ignasi “ves-te’n de la meva puta vida”.

El Víctor és la primera visita de la Cris que remena avorrida i amb cara d’emprenyada eterna un plat amb menjar sense fer-li massa cas. “Perquè ho vas fer?” és el primer que li pregunta el Víctor. La Cris li ensenya el cobert de plàstic i li comenta que li han près tots els objectes amb els que pugui fer-se mal “Estic vigilada les 24 hores, tothom em tracta com un boja”. “La doctora ens ha dit que et vas prendre 23 pastilles. 23 Cris, gairebé et perdem”, continua el Victor. “S’ha demostrat que no va ser suficient. 23 són poques”, és la resposta de la Cris. “Tinc ganes de pegar-te una bufetada”, diu en Victor. “Fes-ho”, el repta la Cris. Evidentment no ho fa “La doctora m’ha dit que t’emocioni, però no sé com. No sé si mai m’he acostat a tu, si mai he sabut que pensaves o si t’he fet sentir alguna cosa realment. És per això que ja no et diré res, perquè crec que ets totalment immune a les meves paraules. I simplement marxaré. Marxaré per sempre”, diu el Víctor. Quan li demana que li digui alguna cosa, la Cris li respon: “Tu ja ho dius tot”. “És això el que vols, que me’n vagi?”, pregunta ell. “Al meu costat no seràs feliç. Estar amb tu a Tolouse em va anar bé, però no t’estimo ni t’he estimat mai de veritat”. “Això no ho dius de veritat”, li diu dolgut el Víctor. “És la vegada que estic més sincera amb tu”, contesta ella implacable.

Un cop a fora el Víctor, que ja ha llençat la tovallola, diu a la família que ell ja ho ha intentat tot. La doctora comenta que li han demanat que deixi entrar als seus amics de l’hospital, que a la Cris li van retirar tots els objectes que duia sobre, però de l’únic que es va negar a desfer-se va ser d’una polsera vermella. T’he un fort vincle amb la Polsera. Creu que han de deixar entrar als seus amics, que ja van ser claus fa dos anys.

Polseres vermelles capítol 22

“No és una operació de neteja, és una gran putada.”

El Jordi continua dient a tothom qui li pregunta que està bé., també a la seva mare quan estan a la seva habitació pendents de que se l’emportin. El Jordi però té una visita, la Mireia. S’ha enterat pel Carlos que l’operen avui i li vol desitjar sort, però també està allà perquè vol demanar-li perdó. El dia de la piscina quan ell va desaparèixer, la Mireia que no sabia res del bony del braç va pensar que s’havia burlat d’ella. Com ara ja sap que va marxar pel bony, es volia disculpar per haver pensat malament d’ell.

Mentre estan parlant arriba el Lleó que es queda discretament a la porta però que no perd detall, per després poder fer el comentari de rigor “L’has deixat marxar? Però si està tremenda tio. No preguntava per mi?”. Però el Lleó va al gra i torna a fer-li la pregunta que li fa tothom “com estàs?” i el Jordi contesta com sempre “estic bé”, però el Lleó que ha viscut un munt de situacions semblant i que el coneix no s’ho ha cregut pas per molt que li repeteixi. “Mira Jordi et trauran un tumor cancerigen d’una zona plena de músculs, li faran la biòpsia i et diran si és una putada o una gran putada. Després ja et diran si et donen quimio o radio o les dues coses, però a mi no m’enganyes…no és una operació de neteja, és una gran putada.”“És una gran putada i que?. Hi guanyo alguna cosa pensant que és una gran putada o admeten que tinc por? Que estic cagat de por”, insisteix el Jordi. “Que guanyes pensant que no t’afecta, tio?”, li diu el Lleó. La conversa acaba amb l’arribada del Mercero per endur-se al Jordi. El Lleó l’acompanya.

Toca que el Toni visita a la Cris. La Cris el rep ja irònica “Em faràs jocs de malabars?”, però el Toni li diu, sincer com sempre, que no en sap però que li porta una altra persona que potser l’ajudarà més, és la Mariona. La Mariona, que admira molt a la Cris, li porta el seu primer respirador, que està pintat com una bola de món. Que quan li feia falta veia com el món es feia gran i el seus problemes cada cop menys importants. La Cris no li fa massa cas a la pobre Mariona i el Toni se l’endú d’allà.

La Rym té una nova revisió. La ferida li cicatritza bé i li faran la reconstrucció, quan li acabin la quimio. El metge li demana un favor. Tenen un nano “especial” que té leucèmia i que el volen posar amb algú que l’animés i han pensat en ella. La Rym no ho té clar, però el metge se la guanya .“Quan arriba?”, diu finalment la Rym. “D’aquí cinc minuts”.

Polseres vermelles capítol 22

“M’alegro que te l’hagis tornat a posar”

A les portes del quiròfan mentre esperen a la seva mare, el Jordi li demana un pols al Lleó, per saber si mantindrà la força després de l’operació.
“Que sàpigues que encara no em guanyes”, diu gallet el Lleó.
“M’he posat fort a fora aquests dos anys”, contesta igual de xulo el Jordi.
“No tant com per guanyar-me, ja t’ho dic jo”, i de xulo a xulo.
Quan li agafa la mà per començar el pos, el Lleó veu que el Jordi s’ha tornat a posar la polsera vermella.
“M’alegro que te l’hagis tornat a posar”. li diu.
“Vaig tenir sort que algú me la guardés”, diu el Jordi traient-li la importància.
Comencen el pols “Estàs fort, eh cabrón”, li diu el Leó. “No està malament per un cancerigen etern”, li contesta el Jordi. El Mercero els atura no deixant que se sàpiga qui guanya i els declara campions a tots dos.
Es desitgen sort mútuament, el Jordi al Lleó amb la Cris, i el Lleó al Jordi amb la neteja i s’acaben fonent en una llarga abraçada que manifesta que han oblidat qualsevol rancúnia de res.

Polseres vermelles capítol 22

Quan arriba la seva mare, al Jordi també li arriba el moment de sincerar-se amb ella i disculpar-se de com l’ha tractada últimament “Sento haver-te cridat l’altre dia. Sé que tot anirà bé però si no hi anés sé que m’has portat aquí pel meu bé i és una merda, però una merda que s’havia de fer. Gràcies mare.” “Pobre de tu que et passi alguna cosa. Pobre de tu, perquè et fotre d’hòsties que ja veuràs”, li contesta la seva mare amb cara d’empipada. El Jordi li fa broma dient-li que mai l’havia sentit dient “et fotre d’hòsties”, però també s’abracen. El Mercero se l’emporta mentre el Lléo i la seva mare se’l miren.

El Roc està assegut al llit del costat de la Cris parlant-li, mentre la Cris li dóna l’esquena i se’l mira. La Cris li pregunta si tots ho saben que va mirar de suïcidar-se i quan el Roc li confirma diu “quina merda”. El Roc mira de parlar-hi “T’he vingut a veure, igual que tu feies, te’n recordes?” La Cris no vol parlar, el talla perquè vagi al gra i l’altre s’atabala dient que no és bo amb les paraules “se’m fa més fàcil estar callat, que no parlar. Suposo que són els efectes secundaris del coma, però si vols et puc tocar el violoncel”. La Cris no vol, no vol sentir violoncel, no vol el CD amb la música preferida del Roc i que li serveix per oblidar els problemes i el fa fora.

Arriba el nou company de la Rym, que el primer que li diu és “et falta un pit, ho saps?”. “Sí, he tingut càncer al pit”. “Et guanyo, jo tinc càncer a tota la sang” li contesta ell. El seu nou company es curiós, com que li digui que li han disparat una bala i que, a les primeres de canvi, li demani un euro. La Rym li dóna, i descobreix que el Joan, que és així com es diu, ja ha aconseguit 400 euros amb aquesta tàctica, però tots dos s’acaben caient bé encara que el Joan li foti el llit del costat de la finestra a la Rym.

Polseres vermelles capítol 22

“Raons per viure”

La Rym va a visitar al Lleó a la seva habitació. El troba escrivint amb el que aprofita per punxar-lo “Ostres estàs escrivint, pensava que no en sabies”. El Lleó li explica que com li han dit que han d’animar a la Cris a viure, que està apuntant raons. Raons per viure com: viatjar a lloc on no has estat mai, conèixer gent, banyar-te al mar…la Rym pensa que és, literalment, una merda. “Hauries de fer alguna cosa més personal, parla de vosaltres”, li diu la Rym però ell no té clar que sigui el moment. “De vegades està bé que no sigui el moment, eh?”, li insisteix ella. Es miren en aquesta connexió que està clar que tenen “Tu i jo tenim una conversa pendent”, li diu ell. “Tu i jo tenim moltes coses pendents, no?”, li contesta ella “Però avui no, avui has d’estar per la Cris“.

Mentre la Cris continua al llit i la resta de món li importa ben poc, la vida a l’hospital continua. El Lleó acaba d’escriure la carta per ella. La Rym ajuda al seu nou company a desfer la maleta i instal·lar-se. El Toni acompanya a la Mariona i el Roc carrega el seu violoncel. El Jordi s’adorm a quiròfan i l’Ignasi li promet que serà allà quan desperti.

El Lleó va, per fi, a veure a la Cristina. Li porta la carta que li ha escrit. Ella li pregunta si va llegir la seva, i el Lleó li confessa que la va trencar. Però de la que ha escrit ell li diu: “Aquesta carta és per la Cris. Quan tornis a ser la Cris ja te la donaré”.
“No sé si tornaré”, li diu ella.
“Jo tampoc ho sé, però sé que no depèn del que et digui jo, del que tot et diem tots nosaltres, depèn de tu. I no se si ho saps, però al Jordi l’estan operant i potser que perdi la mobilitat del braç. Potser que el tumor sigui inoperable o que li hagin de donar molta quimio, però saps que? Hem estat tots pendents de tu, el Jordi també. Jo no sé com recuperar-te Cris, que tornis a estimar la vida.”
Li agafa la mà on té la Polsera i li estira poc a cop fins que li treu.
“Quan tornis a ser dels Polseres, quan tornis a ser dels nostres, te la tornaré. Cuida’t.” i el Lleó marxa a esperar que el Jordi surti del quiròfan i a saber com ha anat tot.

El Lleó es reuneix amb el Toni i el Roc que fan companyia a la mare del Jordi. Quan li pregunten per la Cris, el Lleó comenta que li ha pres la polsera vermella però que ni així ha reaccionat. Del Jordi encara no saben res els altres.

En el quiròfan el Doctor Josep li ensenya alguna cosa del braç del Jordi a la doctora Andrade. “És increïble. No pot ser” comenta ella, però no sabem si és una cosa bona o dolenta però demanen una biòpsia urgent.

Polseres vermelles capítol 22

“A on m’agradaria ser”

La Rym va a visitar a la Cris. La Cris sap qui és la Rym, o al menys creu que és la nòvia del Lleó. La Rym ho nega i li diu que: “no podria estar amb un tio que esta enamorat d’una altra”. “El Lleó no està enamorat de mi”, diu la Cris. “Va ser ell el que em va deixar”. La Rym no vol conèixer la seva història, només sap “Que és un tio collonut, de puta mare, i que t’estima amb bogeria”, però la Cris continua enfadada amb el món. Es pensa que algú ha enviat a la Rym per dir-li tot allò, però “tu vas veure ahir al Lleó?. Saps que va passar ahir? Ahir Ell es pensava que et perdia. I tu si l’haguessis vist, avui entendria fins quin punt ets important per ell. I només per ell, també pels altres amics que tens també aquí en l’hospital. La teva vida no et pertany només a tu, eh? D’alguna manera també pertany als altres que t’estimen. I mira, en aquest sentit ets una tia amb sort. No et pots queixar”.
“Tu que saps la sort que tinc?” pregunta la Cris.
“Jo ho donaria tot per tenir amics com els teus”, contesta la Rym, mentre li salten les llàgrimes.
La Cris però s’ho mira impassible. “Doncs i això és tot ja pots tornar a la teva habitació”, li diu. “Descansa tranquil·la, ja has fet la bona obra del dia”.
A Rym se la mira amb cara de voler matar-la. S’aixeca, es posa de peu al seu davant, l’empenta amb un dit, mirant-la durament i després marxa.

La sala d’espera encara continuen esperant notícies, encara que tots estan d’acord que alguna cosa passa perquè estant trigant molt. El Lleó comenta que quan el Jordi l’anava a veure a quimio, tots dos jugaven a “A on m’agradaria ser”. Que consisteix en una cosa tant simple com tancar els ulls i imaginar el lloc on ens agradaria ser.
Així que tots tres tanquen els ulls i somien que estant a la platja, que el Lleó té les dues cames, que pot córrer fins a la vora i tirar-se al mar amb la resta.

I mentre ells juguen a la platja com si mai haguessin trepitjat un hospital, la Cris decideix deixar de sentir pena per ella mateix, surt de la seva habitació i va fins on estan ells. “Que feu?”, els pregunta, li expliquen i s’afegeix al joc, a la platja, al mar amb el record del somriure del Lleó. Més tard s’afegeixen el Jordi i l’Ignasi i els cinc polseres al complet gaudeixen de la platja, el mar i el joc. Mentre ells somien, la Cris, per fi, esclata a plorar.

Polseres vermelles capítol 22

La doctora surt del quiròfan i els comunica que “Tenim una notícia que no ens esperàvem. El tumor del braç no és com el de la cama. És un tipus de tumor molt estrany que només es dóna en un de cada 100.000.”. “Això que vol dir?” pregunta la mare perquè no queda clar si és bo o dolent el que els explica la doctora. “Es benigne”, anuncia entre riures.

El Lleó retorna la polsera a la Cris, els Polseres tornen a estar complets.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies