A Jimi Hendrix li va valdre amb una tripleta de discos gravats entre 1967 i 1968, i posteriors directes, per convertir-se per sempre, tot i la seva prematura mort als 27 anys, en una llegenda i un dels millors guitarres que mai ha donat el món de la música. Va ser aquell un període molt fructífer del que van néixer moltes joies, però del que encara no ho havíem sentit tot.
Sota el títol de “People, Hells & Angels” podem recuperar 12 temes que possiblement haguessin conformat la base del seu quart disc d’estudi. Com a tals la majoria son més proves d’algú que intentava definir-se un nou camí després de la seva etapa amb Experience, jam sessions i experiments més que cançons produïdes i arranjades, i així hem d’afrontar aquest recull que si hagués pogut arribar a convertir-se en un disc de ben segur hagués acabat sonant ben diferent.
De les seves sessions amb el baix Billy Cox i el bateria Buddy Miles, que després consolidarien Band of Gypsys, en van sortir mostres de blues, funk i rock energètic com “Earth Blues”, “Hear my train a comin’”, “Inside Out” o “Izabella”. No és aquest l’únic ni el millor dels àlbums pòstums de Hendrix, no obstant ens hi retrobem amb el geni d’algú que ens va deixar massa aviat i la seva creativitat a l’hora de treure-li partit a les sis cordes en llarguíssims solos.
Envía una resposta