"Cuatricomía" - Fangoria
8.5Valoració

Desprès d’uns llargs anys d’espera i d’uns darrers discos sota la producció de Sigue Sigue Sputnik que no acabaven de ser rodons, Alaska i Nacho Canut tornen per la porta gran. Amb el seu primer senzill, “Dramas y comedias”, ens han escalfat com feia temps que no ho feien i les ganes i expectatives per escoltar el seu nou disc eren grans. “Cuatricomía” és un 4×4 musical. Quatre EPs, quatre colors, quatre productors, quatre estats d’ànim, quatre cares de Fangoria.

El primer, el de color “Cyan”, produït per Guille Milkyway, és el més pop de tots quatre. Un poker d’asos en el que destaca per sobre dels altres “Dramas y comedias”, que obre un EP ballable 100%, ple de positivisme i so disco. “Piensa en positivo” i el seu insistent ritme et guanyen més amb cada escolta i “Desfachatez” està destinada a trencar pistes.

"Cuatricomia", Fangoria

Darrere de l’EP “Magenta” s’amaguen els que haurien de ser els temes més rockers, el produïts per Sigue Sigue Sputnik. Més guitarres, més bateria però tan ballable com el primer. Aquest segon EP inclou alguns dels millor temes de “Cuatricomía”. Al final haurem de donar les gràcies a Fangoria per la seva fidelitat a Sigue Sigue Sputnik. Gran lletra per un tema gran gran com “Tormenta solar perfecta”, i vocoder i addicció immediata per “Rendez-vous espacial”. “Caprichos de un corazón estrafalario” sembla un tema per les Nancy’s Rubias, però amb el “Viaje a ninguna parte” tornem a veure i sentir a uns Fangoria en plena forma i a escoltar una altra tornada amb gran lletra, d’aquestes que més agraden quan més les escoltes.

Los Pilotos (es a dir, Florent i Banin de Los Planetas) produeixen l’EP “Groc”, que inclou una col·lecció de temes menys potents, potser més el·legants, gòtics sense voler-ho i per moments reviviscent a etapes de Fangoria pre-Carlos Jean. Aquí “Peligros” és el tema estrella (“…las estrellas brillan como el sol con su luz…”), tot i que “Errores garrafales” també té el seu què (“…pecados mortales, errores garrafales, desnudos integrales imponentes,…).

Com no podia ser d’una altra forma, l’EP “Negre” és el més fosc. Produeix John Klein, guitarrista del grup dels 80’s Siouxsie & The Banshees. Aquí el viatge ens porta encara més enrere en el temps, a l’epoca de Dinarama. Un EP més difícil de pair, sobretot després d’escoltar 12 temes abans, i en el que poc a poc prenen rellevància la zoològica “Lo tuyo no es normal” i “El mundo conspira contra ti”.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies