A quien le importa. El musical
7Valoració

Els que van sobreviure als vuitanta i en particular a la nostàlgica “movida”, saben que una de les figures emblemàtiques d’aquell moment va ser Carlos Berlanga, compositor, pintor, il·lustrador i cantant. “A quien le importa. El Musical” recupera l’esperit de la “movida madrileña”  portant a escena les cançons més memorables de Berlanga i honorant-lo alhora amb un merescut homenatge.

L’Òscar desperta al llit d’un hospital. Delirant i desmemoriat no recorda com ha arribat fins allà. Una infermera singular, Sor Yvonne, l’atén i el medica amb dedicació. Narcotitzat i saturat de químics, comença a recordar les escenes i situacions que van marcar la seva vida, reconstruint un desenfrenat i accidentat relat a través del qual viatgem a la dècada dels vuitanta. Així arrenca el dèbil argument de “A quien le importa. El musical”. I dic dèbil sense cap ànim d’ofensa ni d’esperit despectiu, ja que l’espectador sap que més que un argument, la “movida” va ser una atmosfera,  una explosió irreverent de llibertat cultural contra les fuetejades de la censura. És per això que l’argument és més una excusa per a embastar els temes musicals que no un fons per a explicar el moment.

“A quien le importa. El musical” és precisament un espectacle irreverent, fidel a l’esperit més “petardo” de la “movida”, en el qual els personatges s’atreveixen a ser com són i es mostren intransigents i alhora inalterables contra i amb la repressió ideològica, sexual i creativa que havia caracteritzat les darreres dècades. I és que si alguna cosa van promulgar els protagonistes de la “movida” va ser un atreviment creatiu segons el qual qualsevol estava legitimat per a ser cantant, director de cinema, actriu, compositor o qualsevol altra forma de manifestació artística.

Tot i que les interpretacions haurien d’estar més cuidades, les veus són desiguals i la comicitat de les escenes té cert aire de sainet, en aquest espectacle no importa, precisament perquè aconsegueix amb escreix recrear la filosofia i atmosfera de la “movida”, resultat en el que fàcilment es reconeixeran els que en van ser els seus protagonistes. A remarcar certa escena en la que es recrea una discoteca de l’època i en la que mitjançant un joc de llums magistral s’envolta plenament al públic en aquella atmosfera.

A quien le importa. El musical Teatro Arlequín

L’espectacle, de la mateixa forma que altres musicals a l’ús que han envaït els escenaris durant els darrers deu anys, necessita d’un públic implicat per a retroalimentar les escenes que es converteixen en un revival de l’època quasi a mode de concert. Els protagonistes assalten el pati de butaques, convidant al públic a col·laborar per a aconseguir la catarsi col·lectiva. De la mateixa forma, Tony River, mestre de cerimònies d’experiència acumulada i que omple l’escenari només trepitjar-lo, convida al públic a somiar i a cantar des del primer minut.

Números musicals ben resolts i la sorprenent presència d’artistes convidats que apareixen sense fer acte de presència –no desvetllarem el secret- l’espectacle es converteix en un tendre homenatge col·lectiu a Carlos Berlanga i una mirada nostàlgica i complaent a la seva època, que s’esmera en recuperar els aires de la “movida madrileña”. “A quien le importa. El musical” és un musical amable i entretingut apte per a tots aquells nostàlgics que van sobreviure als seus excessos.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies