Uns cadàvers torturats i martiritzats a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat destorben la pau de la freda Vall de Boí. El comissari Jaume Fuster, que està allà per un curs de formació, s’hi ha d’encarregar i lligar caps en un cas que és més complex del que sembla a simple vista. Sebastià Bennasar ens fa viatjar a “El país dels crepuscles”.
Hi ha un munt de tons de negre. Això he comprovat quan m’he llegir de manera consecutiva dos dels últims llibres publicats per Crims.cat de l’Editorial Alrevés. Si la setmana passada vaig ressenyar “Lluny d’aquí”, un llibre plàcid i sense estridències, aquesta setmana m’ha tocat encarregar-me d’aquest “El país del crepuscles”, que precisament és tot el contrari que l’anterior.
“El país dels crepuscles” de Sebastià Bennasar ens fa viatjar fins la freda Vall de Boí. Han arribat les primeres nevades i amb elles també ha arribat un assassí implacable que va deixant cadàvers torturats i martiritzats a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. El comissari Jaume Fuster —un home que no té por de res i que es troba allà dalt de casualitat— haurà de fer front a velles supersticions medievals al mig de la bellesa blanca de la vall, on tot torna, fins i tot els llops.
“El país del crepuscles” comença anant al gra i sense delicadesa. Que s’ha de matar, doncs es mata i si esquitxa de sang, mala sort (o bona tractant-se de novel•la negra). En aquest sentit la novel·la de Sebastià Bennasar és molt americana ja que ens mostra l’obra d’un assassí en sèrie truculent que deixa la seva obra a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. És una novel•la trepidant, que no estalvia violència (una escena amb porcs presents fa molt mal) i que ens mostra la fredor, no només per on està localitzada, sinó també dels que comenten els crims. Malgrat això l’obra de Bennasar també aprofita per parlar de temes que impliquen les contrades concretes on se situa la novel•la, la Vall de Boi, com el retorn dels joves, la reintroducció de les especies o fins quin punt s’ha de defensar la natura mentre queda clar que no viu lluny de l’actualitat, i ens parla d’altres temes com la crisi econòmica, la prostitució, les màfies, la gastronomia més casolana, la manera de ser dels seus habitants o la riquesa del seu català. La novel·la inicia una sèrie de trames que, mentre ens apropem al desenllaç, van convergent en un punt comú, aquest assassí sanguinari.
“El país del crepuscles” de Sebastià Bennasar ens trasllada fins a un dels paratges més bells dels Països Catalans, en un ambient d’intensa gelor nòrdica passada pel sedàs mediterrani i la violència americana. Un ambient ideal per qualsevol seguidor de la novel·la negra.
Editorial: Alrevés
ISBN: 978-84-15098-78-2
Pàgines: 208
Preu: 17,00 €
Sebastià Bennasar (Palma, 1976), és llicenciat en Humanitats (Pompeu Fabra, 2009), màster en Història del Món (Pompeu Fabra, 2009) i està estudiant els lligams entre història i novel·la negra catalana per al seu doctorat. Tot i que ha conreat altres gèneres com la novel·la, el relat breu, la poesia i la no ficció, té una trajectòria notable al voltant del món negre i criminal, com palesen l’estudi Pot semblar un accident (Meteora, 2011) i la crònica 501 crims que has de conèixer abans de morir (Ara Llibres, 2011). També ha escrit les novel·les negres El botxí de la ciutat de Mallorca (Lleonard Muntaner, 2000); Cartes que no lliguen (Hiperdimensional, 2005); Jo no t’espere (El Gall, 2008); Mateu el president (Cossetània, 2009) i La mar no sempre tapa (Moll, 2011, premi Vila de Lloseta). Amb Àlex Martín Escribà ha coordinat l’antologia de novel·la negra en català Crims.cat (Alrevés, 2010).
Envía una resposta