"L'estiu que comença" de Silvia Soler
8Valoració

Aquesta novel·la és com un caramel de llimona en ple estiu, és dolça i el seu perfum envolta el lector, té el seu puntet àcid que aporta frescor en les càlides nits, però, clar, no dura per sempre i el caramel s’acaba. Amb el merescut reconeixement del Premi Ramon Llull 2013, la Sílvia Soler s’embarca en la relació de dues famílies unides per les dones, esposes i mares. Una història que va fent salts en el temps, uns més curts i d’altres més llargs per poder-nos mostrar els punts on les vides de les dues famílies van canviant.

Te un to pausat, necessari per la profunditat i la temàtica de la novel·la, una història que dona voltes sobre si mateixa i que reflecteix la vida tal i com és, plena d’alegries, de nostàlgia i amb tocs de melancolia. Com molt bé expressa un dels personatges, “s’ha de continuar vivint i recordant però sense ser presoner del record”. Paraules que semblen lliscar entre les seves planes però que mostren un profunditat que toca l’ànima del lector. He de confessar que en algun moment m’ha arrencat més d’una llàgrima però també és cert que a la meva cara s’ha dibuixat algun que d’altre somriure.

“L’estiu que comença” recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l’Andre Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, l’Elvira i la Roser, que són més que amigues, són com germanes, han crescut juntes i són el motor perfecte per arrencar la història. L’autora ens les presenta com dues dones plenes de vida, de llum i d’esperança, que estant embarassades i fan plans pel futur dels seus fills, que imaginen amb il·lusió la possibilitat que heretin aquest lligam que les uneix a elles o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Una història que arrenca l’any 1961 i arriba fins al 2011.

Els personatges podrien ser els vostres veïns, són humans, gens recargolats i mostren tot un ventall de sentiments: culpa, angoixa, tristesa, alegria, esperança, amor. Són personatges molt tridimensionals amb els quals el lector es podrà identificar. Trobareu uns personatges principals que es van fent grans i van madurant. També fills i nets, tots ells marcats per una desgracia que cadascun superarà a la seva manera. S’allunyaran i es retrobaran, s’estimaran i s’evitaran, i al final … això ho haureu de descobrir vosaltres.

Pot realment el destí fer-nos donar voltes, agafar camins complicats, fer-nos parar i continuar fins arribar al punt on hauríem de estar? Aquesta és la pregunta que el lector s’anirà trobant plana a plana. També podrem gaudir de la imatge que aporta un petit costum que es converteix en una tradició, un simple fet, una senzilla frase en un moment determinat marcarà un punt de trobada entre la família Reig i la família Balart, un brindis la nit de Sant Joan: “I per l’estiu que comença”.

Molt emotiu, et posa la pell de gallina i sents la xafogor de l’estiu i el fred de l’hivern. Feia molt de temps que una novel·la no em tocava tant. És molt intensa. Hi ha una aposta per l’esperança, malgrat que les famílies dels dos protagonistes, Júlia Reig i Andreu Balart, viuen una tragèdia de la qual es parlarà durant molts anys al poble on viuen, el municipi imaginari de Sorrals, entre les comarques del Maresme i la Selva.


Editorial: Planeta
ISBN: 9788497082570
Pàgines: 223 pàgines
Preu: 21,50 €

Sílvia Soler (Figueres, 1961) és escriptora i periodista. Va iniciar-se al món literari amb un recull de contes amb el títol “Arriben els ocells de nit” (1985). Ha escrit les novel·les “El centre exacte de la nit” (1992), “El son dels volcans” (Columna, 1998), “L’arbre de Judes” (Columna, 2001), “Mira’m als ulls” (Columna, Premi Fiter i Rossell 2003) i “Petons de diumenge”, que va merèixer el Premi Prudenci Bertrana l’any 2008. Ha escrit també els llibres “39+1. L’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa” (Columna, 2005), “39+1+1. Enamorar-se és fàcil si saps com” (Columna, 2007), “Per molts anys” (Columna, 2007), “Una família fora de sèrie” (2010) i “Un creuer fora de sèrie” (2011). “L’estiu que comença” es publicarà a Editorial Planeta el 7 de març en català. Posteriorment, s’editarà també en castellà (Planeta) i en francès (Robert Laffont).

2 Respostes

  1. Montse

    L’estiu que comença m’ha evocat l’atmosfera de Mirall trencat. La casa és el centre de la trama i una protagonista més. El ritme és molt àgil i s’agraeix. Només vaig notar una baixada abans de la pàgina 100 però després ja no pots parar. Felicitats per les meravelloses descripcions Sílvia!

    Respon
  2. Joan Miquel

    El millor llibre que he llegit en molts d’anys.
    Prosa fresca i amb una narració que per a mí, era la que sempre havia esperat. I ho diu un jubilat.
    Felicitats Silvia per les hores d’aquest estiu que m’has fet gaudir.

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies