Spaceman – La Finestra Digital

Spaceman

2013-03-06

7Valoració

Brian Azzarello i Eduardo Risso són els autors d’una de les grans obres del segell Vertigo de DC Comics, “100 Balas”, un còmic de sèrie negra amb molta acció i un espectacular ventall de personatges. “Spaceman” era el seu nou projecte després de “100 Balas” i l’expectació no podia ser més gran. El resultat? Ens trobem amb un còmic que compleix, que no arriba a la qualitat de l’anterior obra però que deixa moments i personatges interessants.

Sota aquest títol tan genèric, trobem una ciència-ficció de tall realista, un punt distòpica i amb molta càrrega social. El món plantejat per Azzarello i Risso és una Terra on gran part de la superfície està inundada i el món es divideix entre la zona seca, destinada a les classes altes, i l’humida, on viu la majoria empobrida de la població. La història està protagonitzada per Orson, un metahumà creat en el laboratori com a part del programa de la NASA per conquerir Mart. Orson és més fort i resistent que els humans normals i va ser enviat al planeta vermell per recollir mostres i instal·lar una base. El fracàs del programa deixa a Orson (i als que són com ell) sense feina i es dedica a recollir ferralla entre les runes de la ciutat submergida. La vida senzilla i solitària d’Orson es complicarà quan es trobi al mig del segrest de la filla dels protagonistes d’un important reality televisiu.

Azzarello ha optat per aproximar-se a la ciència-ficció des d’una vessant molt còmode per a ell com a escriptor. S’apropa als baixos fons d’aquesta Terra futura, a la part de la societat més desfavorida i on es troben individus sempre al límit, lluitant per la seva supervivència. L’ambientació futurista li permet a l’autor desvincular-se de la realitat però mantenint la capacitat per criticar el nostre món. No és el seu objectiu explicar-nos una gran epopeia espacial o fer grans reflexions sobre com s’ha arribat a aquest món tan dividit en dues parts (i dues classes); Azzarello vol parlar dels personatges, i en particular de com un monstre (en aspecte) pot posar en risc la seva vida per salvar la d’una nena. El viatge que ens explica Azzarello és el renaixement d’Orson com a heroi, però com que el guionista està enamorat dels fracassats, és un heroi amb un final ben especial.

El guió de la història és força interessant, el ritme es manté en general, sobretot en les escenes en les que apareix el protagonista. Quan no està present es produeix una davallada immediata en l’interès de la història i, encara que no hi ha moltes escenes sense Orson, és un problema evident. Els autors fan servir un nombre excessiu de pàgines per explicar la història, que no deixa de ser un particular viatge de l’heroi, i el pitjor de tot és que resulta evident el potencial que té el món que han dissenyat. El còmic es podia haver omplert de les històries dels nens que acompanyen i ajuden Orson, de l’origen del programa espacial de la NASA, de com va arribar a inundar-se el món… Tot això podria haver complementat a la perfecció la història del protagonista, ajudant a cohesionar i donant profunditat a un món i una història que acaben resultant bastant anecdòtiques.

Del dibuix de Risso no es pot dir res negatiu. És un narrador magistral i un dissenyador fantàstic. Totes les ambientacions i personatges que surten del seu llapis tenen un punt màgic però realista que enamora i és capaç de donar el ritme adequat a totes les escenes, des de les converses fins a las baralles i tirotejos.

“Spaceman” no és “100 Balas” ni arriba al seu nivell de qualitat i complexitat, però és un bon còmic. Té una ambientació i uns personatges interessants, una història correcta i un dibuix fantàstic. En conjunt, una obra recomanable pels seguidors dels dos autors i per tots aquells que vulguin aproximar-se a un còmic diferent, a mig camí entre la ciència-ficció i el gènere negre.