Veiem córrer al Lleó pels passadissos de l’hospital. Arriba a la seva habitació on estan el Toni i el Jordi, el Toni parla per telèfon amb el Roc. Tots han notat alguna cosa. De sobte el Lleó diu: “La Cris”.

Polseres vermelles capítol 21

“La Cris s’ha pres un grapat de pastilles”

El Mercero atura al Lleó. En principi no vol dir-li que ha passat, però davant de la insistència acaba confessant que és la Cris que s’ha pres un grapat de pastilles. El Lleó està com boig. L’Eva s’ho mira tot a distància impassible.

Entren a l’habitació. El Lleó troba a terra un sobre amb el seu nom. El Toni suposa que l’han dut a fer un rentat d’estomac, cosa que confirma el Mercero. Mentre el Lleó obre el sobre, el Jordi li diu “anem, hem d’estar amb ella” i per fi aconsegueix arrencar-lo d’allà, però el Lleó l’acaba engegant.

Mentre el Roc, que ha estat al telèfon tota l’estona des de Madrid, li diu a la seva mare que han de tornar a Barcelona, que la Cris ha fet una bogeria i que han de tornar encara que al dia següent té la prova.

Els Polseres recorren el passadís, també l’Ignasi que de sobte deixa d’estar al costat del Jordi i marxa perquè acaba d’entrar la seva mare, que l’ingressen per part prematur.

“Està en coma”, contesta en Mir Josep, quan li pregunten com està al sortir ell de l’uci. Li han fet un rentat d’estomac i està monitoritzada. “S’ha intentat suïcidar?”, pregunta el Jordi. “Doncs sí. Em sembla que sí”, contesta el doctor. “Perquè ho ha fet òstia?” es pregunta el Lleó desesperat. “No ho sé Lleó, potser la Cris és més fràgil del que pensàvem”, contesta el metge.

El Lleó està desesperat vol entrar a l’uci però no el deixen perquè només pot entrar la família que està a punt d’arribar. Recorda que el final del Benito “Amb el Benito tot va començar així, jo no me’n refio”. Mira a veure si el Toni pot fer-lo entrar, però ell tampoc no pot.

Mentre en el box 3 que en principi tot eren corredisses perquè la nena perdia les constant i havien de dur-la de seguida a quiròfan sembla que la seva petita s’estabilitza i recupera el ritme cardíac. En l’uci, la Cris perd les seves i li han d’aplicar el desfibril·lador.

La Cris va a parar a la gorja amb la Núria i descobreixen que totes dues coneixen al Roc. “És molt especial el Roc”, tant que el Roc adormit les veu a totes dues, fins que la seva mare el desperta.

El Roc li explica a la seva mare que ha connectat amb la Núria, de la mateixa manera que feia el Toni amb ell i que hi ha parlat. La mare fa una mica cara d’escèptica. Però ell sap que la Cris ha tingut una aturada cardíaca abans de què el Toni el truqui per dir-li.

Polseres vermelles capítol 21

“No ets l’únic a qui li fot el que ha passat”

Per fi recuperen a la Cris. El Toni surt a informar al Jordi i al Lleó. El Lleó està emperrat en que ha d’entrar, tant que el Toni fins i tot l’ha d’aturar i es posa seriós. “Escolta, no ets l’únic a qui li fot el que ha passat. Ni l’únic que està perdent la Cris. Tots estimem la Cris. Jo pateixo. El Jordi també. Si no estem junts donant-nos suport, de que serveix ser amics. De que serveix?”

“Vas parlar ahir amb la Cris després d’un any i mig sense parlar? Li vas dir que no l’estimaves? I que estaves començant una història amb una altra tia? Ho vas fer o no? Ah? A mi no em diguis com m’he de sentir, com he de patir.” esclata el Lleó. El Lleó marxa. L’Ignasi va a buscar al Jordi i li diu que l’ha d’ajudar, que és molt important i que vagi amb ell ara mateix.

El Lleó ha anat a parar a l’habitació de la Rym, que està dormint i la desperta. “Mira Rym, em caus molt bé i m’agrades molt. Però vull que et quedi clar que entre tu i jo no pot haver-hi res, vale? Perquè jo ja tinc algú, de fet no l’he deixat de tenir mai. No he deixat mai de pensar en ella. No l’he deixat mai d’estimar. Faci el que faci ella sempre ha estat l’única. Si t’he fet entendre que volia alguna cosa amb tu, ho sento molt. M’he equivocat. Perquè entre tu i jo no pot haver-hi res. M’entens o no? Res. Em sents Cris o no? Em sents?” Li acaba cridant i després esclata a plorar i la Rym no sap que fer. “Ha sigut culpa meva” repeteix el Lleó. Es llença a la falda de la Rym i ella aconsegueix que li expliqui i li aclareixi tot, que la Cris s’ha intentat suïcidar, la Rym dedueix que la Cris és una ex. Li va traient tot al Lleó poc a poc, la trobada als lavabos “li he dit tantes xorrades”. També veu la carta que ha trobat per ell i dedueix que li ha deixat ella. El Lleó encara no l’ha llegit “potser l’hauria de llegir per saber les raons”.“No, no l’has de llegir ara. No és important el que posi aquesta carta, perquè segurament no és ella, perquè el que importa és el que et dirà quan estigui bé”, li diu la Rym. “I si no es posa bé?”. “Es posarà bé. No ho dubtis. Es posarà bé”, insisteix la Rym i tots dos s’abracen.

L’Ignasi arrossega al Jordi fins el box on està la Lourdes. Li demana que li faci companyia com li hagués fet ell si estigués viu. El doctor no vol deixar-lo però la Lourdes demana, si us plau, que el deixi quedar. L’Ignasi va dirigint el Jordi “Agafa-li la mà i diga-li que tot sortirà bé”. A la Lourdes estan a punt de donar-li l’epidural i dur-la a quiròfan. L’Ignasi vol que l’acompanyi a quiròfan però ell no vol, encara que l’Ignasi al final el convenç i la Lourdes se sent alleujada.

Mentre veiem com el Lleó i la Rym continuen abraçats mentre ploren. El Toni està sol afectat per tota la situació i el nou esclat del Lleó. La família de la Cris arriba a l’uci. El Jordi acompanya a la Lourdes fins al quiròfan. El Lleó torna a on està la Cris i es disculpa amb el Toni i per primer cop, el Lleó i el Víctor tenen consciència l’un de l’altre.

Polseres vermelles capítol 21

“Només la gent que t’estima et pregunta si tens por”

El Jordi i l’Ignasi esperen fora del quiròfan a que els deixin entrar. Surt el metge per anunciar que ja li han posat la epidural, que sembla que anirà tot bé i que ja pot entrar si vol. “Ajuda’m a parlar amb ella, fes-me aquest favor”, li demana l’Ignasi. “Que dius? La tornaràs boja, no és el moment”, li diu el Jordi. “No cal que li diguis que estic aquí…vull saber com està. Jordi tio, és la meva mare. Si la teva mare estigués malament no faries el que fos per saber com es troba?”, li diu l’Ignasi. Evidentment el Jordi acaba acceptant fer-li el favor al seu Ignasi fantasma.

“Arriba massa aviat. Serà setmesona”, diu la Lourdes que de seguida recorda que l’Ignasi també va ser-ho. “Per un moment m’ha semblat que també la podia perdre”, afegeix. El marit de la Lourdes està de viatge i no creu que arribi a temps. El Jordi i l’Ignasi s’assabenten que el que espera és una nena i l’Ignasi insisteix en que el Jordi li pregunti si té por, en un moment en que sembla que la Lourdes sospiti que el Jordi parla amb algú altre que no és ella i mira en direcció a l’Ignasi però sense veure’l. “M’han preguntat tantes coses des de que he arribat aquí. Si estava marejada. Si era al·lèrgica a algun medicament. Si sentia algun símptoma o si la notava donar puntades. Però ningú m’ha preguntat si tenia por…Ningú. Gràcies per fer-ho. Només la gent que t’estima et pregunta si tens por”, contesta la Lourdes quan ho fa finalment. “I sí, sí que tinc por. No m’esperava passar sola aquest moment. No esperava que arribés tant aviat. Tinc por que li pugui passar alguna cosa a la nena. Després del que li va passar a l’Ignasi, tinc tanta por als hospitals”. L’Ignasi li agafa la mà i després ho fa el Jordi. De sobte el cor de la nena es dispara i queda clar que alguna cosa no va bé. Fan fora al Jordi, que es resisteix a marxar, però l’Ignasi diu que ell ja s’hi queda, que vagi amb la Cris. S’emporten a la Lourdes a quiròfan.

El Roc i la seva mare encara viatgen en cotxe. “Devia ser dur saber que em podies perdre en qualsevol moment, no mare”, li diu el Roc. “Molt”, contesta ella. “No sabia si quan arribes trobaria els metges a la teva habitació i tu ja no hi series. A més la gent és molt cruel, no paraven de dir-me que era jove i que podria tenir un altre fill si et perdia, em feia una ràbia. La gent no sap el que és lluitar. Lluitar i no tirar mai la tovallola. Ho vaig deixar tot per tu Roc, el teu pare, la feina, els amics. Durant els gairebé tres anys que vas estar en coma, ho vaig deixar tot. Però no me’n penedeixo, quan et veig somriure, parlar, somiar, tocar el violoncel…llavors sé que va valer la pena abandonar-ho tot”.

Polseres vermelles capítol 21

“No, no et vols morir, només vols ser feliç”

Surt el Doctor Josep a informar amb la doctora. Les properes hores són crucials, perquè li han extret tot el que han pogut, però ha pres una dosi molt alta i una bona part ja l’ha assimilat. Estan mirant que els medicaments que li han posat desactivin els barbitúrics que s’ha pres. No estan segurs del que passarà, depèn de moltes coses: el cos, les ganes que tingui de viure “de vegades els estímuls ho són tot”. “Si d’aquí una hora no ha despertat, el temps correrà contra d’ella”, diu el Doctor Josep.

Només pot entrar una persona. La germana vol entrar, però el Victor diu que millor que entri el Lleó. “I ell és un estímul positiu?” pregunta la germana. “El Lleó és un estímul per la Cris”, comenta el Víctor. El Lleó li dóna les gràcies, però “fes que torni, si us plau” li demana el Victor.

A la gorja la Núria i la Cris parlen. “No et preocupis encara no està tot perdut”, li diu la Núria. “No vull que em salvin, em vull morir”, diu la Cris. “Si estic aquí és perquè jo vull”. “Perquè? per què ho has fet?”, pregunta la Núria. “No sóc feliç”, contesta la Cris. “Mira, jo abans d’entrar en coma també pensava que la meva vida era una merda. El tio que em molava passava de mi. La meva mare m’estava sempre a sobre. I les mates no havia manera de treure-me-les. I ara, en canvi, m’agradaria tenir tots aquests problemes”, li diu la Núria. “No m’intentis convèncer, no podràs…em vull morir”, continua la Cris. “No, no et vols morir, només vols ser feliç”.

Se sent com el Lleó li diu pel nom. “Sembla que mai t’havia vist tant silenciosa, ni quan lo nostre va anar malament, ni quan em vaig portar fatal amb tu, mai”, li diu el Lleó. “Saps el dolor que a mi em suposa a mi perdre’t? És el pitjor que hagi tingut mai. Últimament em costa tot, tot, faig esforços per tirar endavant, però és que em costa tot. I em costa entendre perquè ho has fet. Però necessito que tornis. No fotis, necessito que tornis. Que parlem, necessito que ens diguem la veritat. Necessito que ens aclarim. T’estimo. T’estimo molt.”. Trenca el sobre amb la carta sense llegir-la. “Sé que no sóc el teu príncep blau i que potser això no serveix de res” i s’apropa per fer-li un petó als llavis. Surt “de moment no reacciona” comenta als altres.

Polseres vermelles capítol 21

En aquell moment torna el Jordi que els explica que ha estat amb la Lourdes, la mare de l’Ignasi, que està tenint una nena “ara mateix”. “La vida és molt curiosa, no us sembla?”, comenta el Toni.

La Cris té una nova parada cardíaca, la intenten recuperar amb descarregues però no ho aconsegueixen. Els Polseres, ja amb el Roc, s’agafen de les mans, fins i tot el Jordi i el Lleó mentre esperen que es recuperi, però no sembla que la cosa vagi bé.

A dins l’uci tots han desistit. La doctora surt per donar-li la notícia a la família de la mort, però mentre el doctor Josep continua mirant de recuperar-la amb un massatge cardíac manual. Mentre neix la germaneta de l’Ignasi.

Amb la cara de la doctora tots comencen a témer el pitjor, el Lleó es tapa la cara. Però, de sobte, la Cris obre els ulls.

Polseres vermelles capítol 21

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies