El gran despropòsit
8Valoració

Gran sorpresa dins la Casa Real, on s’estableix un teatre molt impactant. Aquesta vegada s’han traslladat a la Nau Ivanow, impulsats per aPortada, amb la Beca Desperta sota al braç. No és convencional, ni com a teatre contemporani. Bàsicament, han creat una recepta entre el futur i el passat, amb una refrescant salsa de comèdia musical de ciència ficció.

2023: un cub futurista de parets de lona lleugera metal·litzada, amb un centre al fons format per superposició de pantalles de televisió anteriors al 1997. És una immersió a la vida postapocalíptica però amb textures d’objectes vells, la majoria electrònics. El viatge el condueixen el Kinder, mestre i compositor de primària; el Wifi, protagonista del show musical de meteorologia; la Teken, la propietària d’un bar a l’escolta dels seus clients habituals; el Mini Jack, que no té feina però trobarà l’amor a través de la veu; i la Suit, ocupant del seu lloc com a cantant funcional. S’enfoquen en un món on els caps esclaten a causa de l’O.C.E.L.L.O.T. (ona expansiva produïda a Papua Nova Guinea deu anys abans). La qüestió no és tan sols sobreviure, de fet hi viuen tan com poden: s’enamoren, lluiten, treballen, ballen, però sobretot canten. Canten per evitar explosions.

La Companyia de Teatre Estable de la Casa Reial (2009) creadora d’El Gran Despropòsit té raó de ser. Anteriorment ja havien pujat sobre l’escena amb projectes com Interior con goteras (2012) a l’Institut del Teatre. El que sí destaca sobre l’escenari és el fet que tenen les coses molt clares: treballar en equip, fer ús de tot allò que ofereixen les arts escèniques i fer el teatre que voldrien veure. Ara bé, per sobre de tot reflexionar i divertir-se alhora. Ho aconsegueixen de forma magistral. La diversió és desorbitada. No dóna cap mena de raó per avorrir-se, que és el pitjor que li pot passar al teatre, que sigui avorrit. Aquest espectacle aborda l’entreteniment en tots els sentits. L’acurat text transporta la ment, a través de metàfores fantàstiques, pel món que ens envolta sense caure en clissés. Demostren que els gèneres teatrals són més que compatibles i que les composicions contemporànies, encara que caminin de forma seria, resulten ser embogides de diversió tot combinant les idees, les imatges i les sensacions.

El gran despropòsit Nau Ivanow

La ciència ficció està servida des del moment en què els encenedors són filtres telefònics. Quant el musical, doncs és de veritat. És a dir, no es canta i es balla per pura convenció, sinó per sobreviure. La norma dicta que la veu cantada és l’únic remei contra l’ona expansiva. Tan sols es té un marge de tants segons i metres de separació d’una veu entonada perquè el cap no exploti. D’aquí sorgeix la feina de cantant funcional, i d’aquí també el musical. Potser la qualitat de la cançó no és el més destacable (són versions d’harmonies i composicions ja existents). Així, la lletra tampoc brilla per qualitat musical, però sí que ho fa quant a qualitat dramatúrgica. Aquest és el factor important, al cap i a la fi el que estan portant entre mans és el concepte escènic.

La comèdia, es pot dir que ho engloba tot. Encara que no per això cal que deixin de ser situacions de gran urgència on hi ha alguna cosa que tiba de veritat. Es confirma plenament que està molt ben portada.

És força difícil destacar per sobre a algun dels integrants, ja que com s’ha dit abans, el treball és equitatiu dins el mateix equip quant l’esforç, almenys és el que es transmet. Només avisar que quan es surt de la Casa Real t’emportes de segur la Cançó d’Emergència ben ficada dins el cap, a més a més d’un munt de petites joies que no pots abandonar allà dins o just a la sortida. Únicament doncs, falta felicitar a Raquel Loscos, Salvador S. Sànchez, Felipe Amaya, Olga Bernardo, Marc Oliva, Jordi Rubio, Sara Sansuan, Anna Tamayo, Laura Vila i a la resta de l’equip d’il·luminació, escenografia, moviment, so, producció i a la Beca Desperta per donar pas als monstres que portaran el futur d’aquest art i que ja són una realitat present. Gràcies.


Es pot veure a: Nau Ivanow
Text: Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez
Intèrprets: Felipe Amaya, Marc Oliva, Jordi Rubio, Olga Bernardo, Sara Sansuan, Anna Tamayo y Laura Vila.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies