Anys 80 en plena Guerra Freda. Els Jennings són una típica família nord-americana amb dos nens que viu en un barri residencial proper a Washington. Típica si no fos perquè en realitat són espies de la KGB encoberts. “The Americans” és una sèrie d’antiherois, que ens posa de costat dels que miren d’enderrocar el imperialisme nord-americà i l’”american way of life”.
“The Americans” de la cadena FX Networks viatja als anys 80 de la Guerra Freda entre els Estats Units i la URSS. Elizabeth i Philip Jennings són, aparentment, un modèlic matrimoni que amb dos fills, un nen i una nena, en plena adolescència, que viuen en un barri proper a Washington. En realitat són dos espies russos que treballen encoberts. Aquesta aparença de perfecta família és la tapadora perfecta per a les seves activitats d’espionatge i vigilància d’altres agents ocults que operen en sòl nord-americà. La captura d’un ex company a punt de trair-los i tots els problemes que compliquen l’operació centren l’acció del capítol pilot de la sèrie.
Els seus dos fills no saben a quins menesters es dediquen als seus pares i encara que la mare (Keri Russell, coneguda per “Felicity”) es manté ferma en les seves conviccions polítiques i en el seu treball com espia, el pare (Matthew Rhys) comença a sentir-se massa a gust amb l’“American way of life”. Tot es complica una mica més quan es muda al barri, just a la casa del davant, un obsessiu agent del FBI (Noah Emmerich) que després de passar-se uns anys infiltrat en un grup del Ku Klux Klan reprèn el seu treball de civil vigilant les activitats dels espies russos en els EEUU.
És Joseph Weisberg, un ex-agent de la CIA convertit en guionista, el responsable d’aquests agents de la KGB que viuen com perfectes nord-americans mentre s’encarreguen de missions suïcides supervisades des de l’ambaixada soviètica a Washington D.C. No és una sèrie d’acció estil “Alias”. És més aviat un drama amb un punt de novel·la negra centrada en la guerra freda, al més pur estil John Le Carré.
“The Americans” és una sèrie on els antiherois són les protagonistes, com ho és “Dexter” per posar un exemple. La gràcia d’aquesta mena de sèries és aconseguir que els espectadors s’identifiquin amb aquests personatges, malgrat que moralment les seves accions siguin reprovables i que, estrictament parlant, siguin els dolents. “The Americans” ho aconsegueix gràcies al personatge de Philip, interpretat per Matthew Rhys, un dels “Cinco hermanos”. Del matrimoni Jennings, ella és l’espia freda i, aparentment sense sentiments. L’estil de vida nord-americà no l’ha afectat massa, continua tenint en el cap que és una espia amb una missió i es mostra inflexible. En canvi ell s’ha americanitzat. És capaç de veure les avantatges de la societat que mira de destruir, dubta de la missió i reflexiona si està en el bàndol adient. A banda hi ha en joc quina part de realitat i quina de tapadora hi ha en aquest matrimoni. Per una banda els fills, que tots dos s’estimen i pateixen pel dia que fallin una missió i els matin o capturin (en una trama que si la destapen podria recordar aquella “Espias sin identitat” de finals dels 80 i protagonitzada del desaparegut River Phoenix). Per l’altra la seva relació de parella, el seu matrimoni que va començar fingit, com a part de la missió però que ja sabeu allò que diuen “El roce hace el cariño”, encara que aquest punt en el pilot està una mica forçat.
El capítol pilot posa totes les cartes ràpidament sobre la taula. Queda molt clar que la sèrie conjugarà el drama, la vida d’aquesta singular família amb les missions, la relació de la parella i escenes d’acció molt ben rodades. Posats a buscar pegues, per mi és un pèl massa llarg i l’aparició de l’agent de l’FBI de manera sobtada i casual com a veí dels Jennings, té un punt de “Deus ex machina” excessiu. Però en conjunt és un bon pilot, que manté l’atenció, que et dóna ganes de més i amb alguna escena esplèndida a recordar, com l’ultima en el garatge dels Jennings.
El problema de l’excés de metratge se soluciona en el segon, però al contrari del que un pot pensar la sèrie manté el nivell i, fins i tot, des del meu punt de vista millora deixant amb ganes de més. Com espectador comences a patir per la família, per ells com a parella malgrat que és un capítol de gran violència física i també psicològica.
La sèrie tindrà 13 capítols i ha obtingut molt bones crítiques (un 77 a Metacritic de mans dels experts i un 7.9 de mans dels espectadors). Apunteu doncs, “The Americans” i doneu-li una oportunitat a aquests espies dorments, val molt la pena veure el seu despertar.
- The Americans
THE AMERICANS
Creador: Joe Weisberg
Guionistes: Joseph Weisberg i Joel Fields
Director: Gavin O'Connor i Adam Arkin
Intèrprets: Keri Russell, Matthew Rhys, Maximiliano Hernández, Holly Taylor, Keidrich Sellati i Noah Emmerich
Música: Nathan Barr
Durada dels capítols: 45 minuts
Data d'estrena: 30 de gener de 2013
Web oficial
Estem molt enganxats a la sèrie, molt bona, les trames són molt correctes i l’ambientació també.
Del milloret d’enguany