Una història catalana
9Valoració

Les segones oportunitats no s’han de deixar passar i més quan es tracta d’obres tan arrodonides com aquesta reversió del text de Jordi Casanovas, que ja va ser presentat a la Sala Tallers del TNC la temporada 2010/2011. I és una reversió perquè Casanovas ha reescrit part de l’obra, l’ha allargat, ha millorat la fluïdesa d’algunes parts, ha afegit elements per suportar alguns dels personatges i ha volgut també anar una mica més lluny en el missatge. El resultat és un espectacle que val la pena, que atrapa i sorprèn en les seves tres hores de duració.

“Una història catalana” ens explica tres històries que transcorren entre 1979 i 1995: en un poble del Pirineu més rural hi ha un conflicte veïnal per la venda d’unes terres; a la Nicaragua revolucionària un català s’uneix a la guerra per fugir dels seus fantasmes; per últim, a Barcelona presenciem l’ascens d’un delinqüent i la seva intenció de buscar un futur millor.

Aquests són els punts de partida de les tres històries que, a mesura que avança el text, jugaran amb les coincidències i acabaran trobant-se. Per saber més haureu de trepitjar el teatre però Jordi Casanovas juga amb molta habilitat amb les tres trames, les fa interessants per elles mateixes (potser les dues originals, la del Pallars i la de Barcelona, ho són més que la situada a Nicaragua) i va deixant detalls que permeten a l’espectador intuir que es fondran en un tot.

Aquells que coneixen la producció de Jordi Casanovas ja saben quin és el seu estil. Imprimeix als seus textos un to cinematogràfic evident, li agrada trencar la barrera amb el públic i fer servir la narració directa per explicar les escenes i integrar l’el·lipsis en la representació. És un bon dialoguista i en aquest cas ha hagut de treballar amb multiplicitat d’accents i llengües. La reescriptura de “Una història catalana” el converteix en un text molt ambiciós: diferents localitzacions i formes de vida, la guerra a Nicaragua, la Barcelona preolímpica, el món rural amb tocs de realisme màgic… Tot és visible però tot no funciona igual de bé, com es podia preveure, encara que el conjunt de l’obra és molt rodó.

Una historia catalana Jordi Casanovas TNC

Copyright David Ruano / TNC

“Una història catalana” es presenta com un western, en paraules del propi Casanovas. I ho fa des de dues vessants: primer, per tractar-se d’una història sobre la identitat del poble català (en clar paral·lelisme a la visió del western com la construcció de la història americana); en segon lloc, per un tercer acte on el western tal i com l’entenem des d’un punt de vista de l’entreteniment esclata i l’obra es converteix en una orgia de violència. La visió que té Casanovas de l’obra com “una història sobre la identitat del poble català” es presenta des de les diferents cultures i formes de vida presents (la del català de tota la vida, que viu en un poble i aïllat; la del xarnego que viu a la Barcelona més pobre; i la del català que marxa a les Amèriques per escapar del franquisme) i en tots tres casos funciona i es pot copsar la intenció de l’autor. El tercer acte, tot i la qualitat global, és una mica més fluix: el western fundacional i identitari deixa pas al western d’acció; ens oblidem de les reflexions i anem a tancar trames, algunes amb més fortuna que altres, però es manté la tensió.

L’escenografia és austera en els dos primers actes però funciona al mil·límetre. El poder està en la paraula, en les transicions que fan els actors, en la seva veu i les discretes i entrenades preparacions del mobiliari.  El treball dels actors és excel·lent. Només hi ha tres actors que es mantenen en la mateixa caracterització en tot el que dura l’obra; la resta donen vida a múltiples personatges que en molts casos varien d’accent i llengua de manera radical. Destacar només un és gairebé un menyspreu per la resta però no puc deixar d’aplaudir el magnífic i divertit treball d’Andrés Herrera que converteix al delinqüent sorgit de La Mina en un personatge memorable.

Com he dit al principi, “Una història catalana” és una oportunitat que no s’ha de deixar passar. Text, escenografia i actuacions s’uneixen per crear una obra ambiciosa i emocionant, que enganxa de principi a fi i que fa pensar en el que som, en els nostres orígens i en com construirem el nostre futur.


Es pot veure a: Teatre Nacional de Catalunya
Text: Jordi Casanovas
Intèrprets: Pep Cruz, Lluïsa Castell, David Marcé, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Alícia Pérez, Vicky Luengo, Lurdes Barba, David Bagés, Mariona Ribas

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies