Siete psicópatas
4Valoració

“Quin caos, quina bogeria” Dues frases que no paraven de venir al meu cap durant tot el metratge del nou film de l’anglès Martin McDonagh (“Escondidos en brujas”). I, després de sortir de la sala, arribar a casa i preparar una mica de menjar, les imatges seguien venint.

No puc imaginar com ha estat l’escriptura del guió. Bé, si puc, moltíssima nocturnitat i ganes de fer el gamberro.

Intentarem resumir l’argument: Marty (Colin Farrell) és un guionista alcoholitzat que és incapaç d’escriure una línia. El seu millor amic és l’histriònic i inestable Billy (Sam Rockwell), un actor en atur i segrestador actiu de gossos que intenta ajudar a Marty a retrobar el seu camí. Per això l’empenta (jo gairebé diria que l’imposa) a recuperar un projecte de guió anomenat “Siete psicòpates”. Del qual només té el títol. D’altra banda tenim al soci de Billy, Hans (Christopher Walken), que és qui gestiona el negoci dels gossos i en Charlie (Woody Harrelson), un mafiós a qui li desapareix la seva preuada mascota … tot això mentre realitat i ficció es van confonent i anem veient passar tota una galeria d’estrafolaris personatges, assassinats i autoconscient misogínia …

Hi ha una cosa que és clara, el film es recolza en el seu repartiment. Ple d’actors i cares conegudes que s’esforcen en donar-li un sentit a les seves interpretacions i no obstant semblen divertir-se moltíssim treballant junts. Tots els protagonistes estan perfectes. Farrell desplega una contenció i una falta de tics que sorprenen en un primer visionat, Rockwell està divertidíssim en un paper que és ben fàcil que se t’escapi de les mans, Walken … be, és Walken i punt. I Harrelson està genial en un paper que sembla escrit per a ell.

Siete psicópatas Martin McDonagh Colin Farrell Sam Rockwell

Però també és molt disfrutable el grup de cameos i aparicions especials que anem veient: Olga Kurylenko, Harry Dean Stanton, Zeljko IvanekMichael Pitt o (ara escric això de genolls ja que sóc molt fan!) el gran Tom Waits en el paper d’un assassí d’assassins que busca la seva estimada, passejant-se amb un conill com a mascota. Només per la seva mini història (i no deixin de veure la sorpresa en els títols de crèdit finals) val la pena veure la pel·lícula.

I heus aquí també el problema, fora del divertiment que suposa veure els cameos no hi ha res més, el guió no té cap ni peus. La història principal és confusa i bastant simple. Si bé s’agraeix que el ritme sigui pausat i la fotografia preciosista (ja n’hi ha prou de imitadors de Tarantinos i Guy Ritchies, gràcies), hi ha molts moments durant el seu allargat metratge en que penses en la llista de la compra, no en el que estàs veient .

En fi, una llàstima ja que pintava molt bé.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X