La carrera musical de Chaz Bundick, l’home darrere de Toro y Moi, està sent molt fructífera. “Anything in Return” és el tercer disc en tres anys de producció, en els que també ha tingut temps per algun que altre EP. Sembla que el camí d’aquest jove l’està portant cap a territoris menys eteris. Tot i així, tenint en compte que en el seu primer disc, “Causers of this”, es va calçar l’etiqueta del “chillwave”, no és d’estranyar que encara conservi quelcom d’aquell so.
De fet si hi ha alguna cosa que imperi en la totalitat del seu nou treball és la creació d’una atmosfera. Loops i samples dansant entre l’analògic i el digital, creant una interessant i evocadora amalgama sonora que ens transporta a altes llocs i d’altres èpoques. Si en el seu anterior treball, “Underneath The Pine”, ens feia viatjar als 80s, en aquest cas ens envia directament a la dècada dels 90s.
House i funky de la classe més elegant. Un toc de Jamiroquai però molt més del house aquell que a la segona meitat dels 90 irrompia en l’escena francesa de la mà de segells com Distance i de creadors no necessàriament francòfons com Luke Salomon o Kevin Yost. Bons exemples d’aquesta herència sonora les trobem en temes com el que obre el disc, “Harm In Change”, “Rose Quartz” o “Touch“, en la que encara juga amb cert minimalisme, però sense renunciar a la part vocal a la que tanta atenció ha dedicat en aquest disc, malgrat que la seva veu no sigui res destacable.
En aquest sentit destaca l’us de les veus femenines a “Never Matter” i sobretot a “Say That”. Però posats a destacar em quedo amb l’exotisme de “Studies” i amb les reminiscències R&B de “Grown Up Calls”. Tot i així es troba a faltar algun tema que realment sobresurti i que ens aparti de certa monotonia regnant en un àlbum que no supera l’anterior.
Envía una resposta