Smiley
9Valoració

L’Espai Lliure acull “Smiley”, de Guillem Clua, després de que hagi esgotat entrades a la sala FlyHard de Sants i hagi estat una de les sorpreses de la temporada. Una comèdia sobre l’amor als temps actuals per riure i per somriure, sense perdre de vista mai, no obstant, una exquisida sensibilitat.

L’Àlex (Ramon Pujol) agafa el telèfon per demanar explicacions a la seva última parella. S’havia fet il·lusions i el que comença com una trucada per saber d’algú que no li ha respost com esperava, acaba sent un torrent d’emocions i retrets al contestador automàtic de la seva parella. O això es pensa ell, perquè un equívoc fa que en comptes de trucar al número que ell volia, la cavalleria per sobre caigui a casa d’en Bruno (Albert Triola).

L’Àlex i en Bruno no poden ser més diferents, però arrel de la confusió telefònica, les seves vides es creuaran en un xoc de dimensions imprevistes. L’Àlex és el “típic” gai catxetes de gimnàs, de Circuit, de discoteca i de festa. El Bruno és el “típic” gai més madur, arquitecte, culte, introvertit, amb ganes d’agradar i de ser estimat, però que la seva pròpia timidesa li impossibilita una relació fluïda. I només en això són típics, perquè malgrat se’ns parla d’estereotips (amb una mala bava divertidíssima), els personatges no són plans en absolut, i se’ns mostren a boca de canó al llarg de l’obra, sense embuts i sense recances. Afortunadament per a nosaltres, perquè veure’ls en acció és tot un plaer.

A partir d’aquí viurem una comèdia molt divertida i tendra alhora sobre l’amor i totes les seves catàstrofes. La comèdia és en clau gai com hem dit (amb una autocrítica sobre els estereotips del món gai molt i molt divertida), però ja sabem (o hauríem de) que l’amor és universal i igual de punyent i trasbalsador caigui a sobre de qui caigui.

Guillem Clua cuida moltíssim els seus personatges, estan dibuixats amb molt de carinyo. Són tan de veritat, tan humans, amb tants defectes i neures que no podem fer res més que estimar-los. Ens els explica d’una manera tan tendra (sense melodrames) malgrat el seu patetisme a vegades, i amb tant de sentit de l’humor que fa que empatitzem amb ells des del minut ú de la representació, amb un monòleg al telèfon genial a càrrec de Ramon Pujol que ens mostra les misèries a que tot sovint l’amor (sobretot el no correspost) ens porta a tots.

Smiley Guillem Clua Teatre Lliure

Els dos actors (actorassos) estan esplèndids. Ens fan totalment entranyables els seus personatges, estan dinàmics, reals, emotius… i tremendament divertits. Albert Triola simplement se surt.

A més a més, a l’obra es parla d’una de les meves comèdies preferides de tots els temps, “La fiera de mi niña”, de Howard Hawks. I té tot el sentit del món que es faci referència a una pel·lícula de 1938, perquè malgrat la comèdia de Clua és molt més actual (i està farcida de referències d’avui en dia –sobretot pels que no coneixen el món gai es posaran al dia en un moment–), l’estil de comèdia romàntica té similituds més enllà de que els personatges de l’Àlex i el Bruno són tan dispars entre ells com el David Huxley de Cary Grant i la Susan Vance de Katharine Hepburn ho eren. La realitat s’imposa als personatges i el joc d’emocions es desborda, donant peu a situacions divertides i diàlegs brillants.

Resumint: jo de vosaltres no em perdria aquesta obra. M’ho agraïreu.

SMILEY de Guillem Clua from teatrailer on Vimeo.


Es pot veure a: Teatre Lliure
Text: Guillem Clua
Intèrprets: Ramon Pujol, Albert Triola

4 Respostes

  1. roberto

    Vi “smiley” anoche y lo pasé genial (apesar de ser yo fan de eurovisión, jejejeje….y quién vea la obra sabrá porque lo digo). Muy actual, realista, calibrada. En fin…mi tiempo y mi dinero bien gastado. Enhorabuena.

    Respon
  2. Pere Clotet i Torras

    Perdonen el retraso de la crítica, pero no encontraba el momento;en primer lugar logré poder adquirir 2 entradas para esta Sala y me recordó la Sala Adriá Gual, y al inolvidable Teatro Malic. Ya que en estos locales el espectador está prácticamente sobre los actores y no pueden errar ni en las palabras ni en la expresión . Me sorprendieron los dos con una actuación excepcional demostrándome que son unos magníficos profesionales, y además valientes ya que algunos con mucho ¿nombre? no se atreverán a venir actuar en ésta pequeña pero gran Sala.

    Respon
  3. Pere Clotet i Torras

    La máquina de traslado continua yendo mal ya que hay una R, una L y una E, que yo las he escrito en minúscula. Gracias.

    Respon
  4. CusCus

    Ara són al Club Capitol. La vaig veure anit passada. Molt divertida. Tendra, hilarant i, en resum, molt recomenable a molts nivells.

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies