Mark Wahlberg, Russell Crowe i Catherine Zeta-Jones són els actors protagonistes de “Broken City”. Aquí canvia de títol per el de “La Trama”, i és que de fet el film és això, una trama política, i té en ella el seu principal atractiu.
El film ens explica la història d’un antic policia de Nova York, Billy Taggart (Mark Wahlberg), que ara és un detectiu privat a qui li costa arribar a final de mes. Billy manté una relació peculiar amb l’alcalde Nicholas Hostetler (Russell Crowe). Fa set anys Billy es va ficar en un merder i l’alcalde el va recolzar. Ara Hostetler vol cobrar-li el favor i li demana fer servir les seves dots de detectiu per esbrinar si la seva dona (Catherine Zeta-Jones) l’enganya. Billy descobrirà que el que s’amaga és molt més que un simple tema d’infidelitat.
Corrupció política i detectius. Un tema molt actual, i si no que li preguntin a la família Pujol. Aquí amb elements de passió, ambició i traïció com a motors d’una trama ben composta, d’aquelles en que res és el que sembla, tot apunta a que…, però finalment…, i tot sense trampes en el guió i ni recarregades explicacions. El guionista Brian Tucker és el principal responsable d’això, que també ha sabut definir correctament uns personatges que d’altra banda són bastant arquetips.
Dirigeix Allen Hugues, que s’emancipa del seu bessó Albert, amb qui ha rodat títols com “El llibre d’Eli”(2010) o “Desde el Infierno” (2001). Allen aporta per la seva banda una correcta i sòbria posada en escena, a la que afegeix algun que altre detall com a signatura de l’autor. Destaca l’ús d’una fotografia freda, que fa encara més crua aquesta ciutat trencada.
En quan als actors, passa el mateix, molta correcció. Mark Whalberg aguanta el pes del personatge, però és sobretot la química entre Russell Crowe i Catherine Zeta-Jones (que encara està magnífica) la que ens aporta els millor moments del film.
Amb tanta correcció s’ha de dir que es troba a faltar una dosi extra de personalitat i caràcter que allunyi els resultats a certs estàndards que els més cinèfils acusaran. Tot i així, no li resta efectivitat, i el film et manté atent i entretingut durant els 109 minuts que dura.
Envía una resposta