Dos días en Nueva York
5Valoració

Julie Delpy recupera a la Marion de “2 dias en Paris” ja convertida en tota una novaiorquesa d’adopció. Quan la seva família decideix anar a visitar-la ella no és conscient que el diferent entorn cultural d’en Mingus (Chris Rock), la seva parella i el del seu excèntric pare, la seva germana Rose, que ha decidit portar-se amb ells al seu ex, afegit a la propera exposició de fotos de Marion, constituiran una barreja molt explosiva.

Al 2007 Julie Delpy ens traslladava a Paris per parlar-nos de relacions amoroses i el contrast de cultures entre americans i francesos a la seva “2 dias en Paris”. Ja llavors feia un bon nombre dels papers de l’auca -directora, guionista, actriu- i tirava de família real per encarnar a la de ficció.

Ara torna i ens fa viatjar a nosaltres i a la seva molt francesa família a Nova York en aquesta “2 dias en Nova York”. La Marion ja no està amb el Jack, sinó amb el Mingus (Chris Rock), han format una nova família amb els fills de tots dos, i se’n surten prou bé. Prou bé fins que arriba la família de la Marion per fer-li’s una visita. Una família composada pel pare, poc net i una mica “vell verd”-el pare real de Julie Delpy-, la germana, psiquiatra infantil però també nimfòmana i exhibicionista i la parella d’aquesta, tot un bocamoll poca-solta. De nou les relacions familiars, les amoroses i el contrast de la família francesa a Nova York són les claus d’aquesta comèdia indie que beu en les aigües de Woody Allen però de manera excessiva i sobrepassada.

2 dias en Nueva York Julie Delpy

Confesso no haver vist “2 dias en Paris”, i que, potser m’esperava una altra cosa d’aquesta “2 dias en Nueva York”. Potser sí, una cosa més Woody Allen o una cosa més “Antes del amanecer” o ves a saber però no esperava aquesta comèdia tant excessiva, amb aquell punt que no saps si podràs tancar la boca per la sorpresa i riure finalment. Està clar que si algú pot criticar als francesos aquesta és Julie Delpy, però no és que molesti la critica, és que es passa en el punt esperpèntic que pot acabar horroritzant més que fer riure. Per altra banda s’hi toquen masses temes: els estereotips dels francesos, les converses de Rock amb Obama, l’art, la venda de l’ànima, la família que a un li toca, les relacions de parella… massa picoteig per totes bandes.

2 dias en Nueva York Julie Delpy

Com a mínim penso que el film no ofèn, no molesta però tampoc enganxa com caldria, de la mateixa manera que en Chris Rock acaba donant la sensació que pensa durant tota l’estona “on punyeta m’he fotut?” tant a dins com fora del film. Ara també podria ser que sigui només cosa meva i que a vosaltres ja us vagi bé, personalment jo no hi he acabat d’entrar.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies