La literatura eròtica s’ha posat de moda. Sempre present en les llibreries i en els vagons del metro (tot i que amagada darrera de tot tipus d’embolcall), és ara quan viu una època d’esplendor i de llibertat. Les omnipresents “ombres de Grey” constitueixen l’exemple més visible d’un gènere que ja no avergonyeix a les persones que el llegeixen i l’erotisme de paper inunda totes les llibreries.

Per poder començar a parlar d’aquest nou fenomen, hauríem de definir una mica el terme erotisme. Aquest prové del grec ἔρως que significa “desig” i s’ocupa de tot el relacionat amb el sexe i amb l’amor. Un dels termes per parlar d’aquest tema l’hem adoptat de l’anglès, la paraula “sexy”, que reflecteix l’interès eròtic d’una persona o d’un objecte.

Fins fa poc a la literatura més generalista només es parlava d’amor, de sensualitat i tot es cobria sota el vel de “fer l’amor”, un fos a negre i un canvi de capítol. Les dones llegien novel•les romàniques i els homes llegien el PlayBoy. Tot això són estereotips del passat, quan les dones eren submises als marits i aquests feien el que volien.

Els temps canvien

Des de l’aparició de “Les ombres de Grey” de E.L. James publicada per l’Editorial Grijalbo, l’interès per aquest gènere s’ha fet evident. Les novel•les romàntiques femenines han començat a quedar eclipsades per aquest nou erotisme femení, uns llibres que conjuguen el millor de les trames anteriors afegint-hi tota la sal i el pebre que el lector vol gaudir. A aquesta saga la segueixen d’altres com la de Sylvia Day amb títols com “No t’amago res” i “Reflectida en tu” publicades per l’Editorial Columna o novel•les individuals com “La sumisa insumisa” de Suma de Letras o, darrerament, una nova aposta, la trilogia de Raine Miller que comença amb “Desnuda”.

No t'amago res Sylvia Day

Però en el fons els estereotips es mantenen

Segueixen sent novel•les amb estereotips romàntics, les protagonistes necessiten amor i creuen que podran canviar als homes, busquen una redempció per a ells, són curioses i l’amor les acaba fent perdre el cap. Ells són més sexuals que sensuals, comencen guiats per un impuls, però en mans d’escriptores femenines aquests acaben desitjant l’amor, un amor possessiu, però al cap i a la fi l’amor que la lectora està buscant. Els homes dominen i les dones són submises fins a trobar un punt entremig.

A favor o en contra?

Un nou estil que aporta un nou plantejament lleugerament més obert de la dona: no totes busquen el mateix, hi ha detractores d’aquest gènere de la mateixa manera que n’hi ha fervents defensores que fotocopien pàgines i els hi colen a la parella per dir el que no gosen dir en veu alta. Es poden llegir per simple plaer, de la mateixa manera que llegim novel•les històriques o novel•les negres i no per això som dictadors o assassins. Caure en tòpics és excessivament senzill.

Un dels aspectes que em fa més gràcia es veure com les dones ens enfrontem amb els llibres a la ma a la societat: podem veure lectores sense problemes, amb el seu llibre sota el braç, al moneder o comentant-lo amb les amigues, també veurem molts llibres folrats amb fulls de revistes i moltes dones que mostren vergonya quan són descobertes amb ells a les mans. Jo em pregunto quantes lectores joves han compartit aquests llibres amb les seves mares o a la inversa? Us imagineu a les nostres avies llegint-ne algun? Segur que augmentarien els atacs de cor i a moltes ens desheretarien.

En definitiva

Sembla ser que la igualtat entre sexes comença a despertar en la literatura, les dones poden trobar llibres, ben enquadernats i molt ben escrits, on una bona historia és sal pebrada amb escenes de sexe explícit i on les coses s’escriuen tal com ragen, encara que algunes traduccions es poden perdre tant per la banda més grollera com per la banda més encorsetada.

No totes les novel•les que s’estan etiquetant sota el títol “novel•la eròtica femenina” són bones, de la mateixa manera que succeeix en qualsevol gènere. S’ha de tenir en compte el virtuosisme de l’autora, han de tenir ritme i mantenir un tempo, no han de ser barroeres, han d’estar ben escrites i trobar el seu públic. Una cosa queda clara, si la novel•la és bona, crearà tendència.

Us proposem un repòquer sensual a molt bon preu

Soy toda tuya DeBolsillo

L’editorial Debolsillo s’ha posat les piles i ofereix 5 títols en edicions noves sota el títol de “Joies de la literatura eròtica”. Podreu gaudir de “Atrévete a amarme” de Christie Ridgway on la protagonista és una reportera que descobreix ser filla d’un artista i haurà de lluitar amb la nova família d’ell per l’herència, però ella no esperava trobar-se amb una seducció inesperada.

“Soy toda tuya” de Susan Andersen, dues germanes bessones són confoses, una porta una vida molt ordenada i l’altre és una stripper, imagineu-vos com reaccionaran cada una d’elles en trobar-se en el lloc de l’altra.

“Repentinamente sexy” de Linda Francis Lee, on tres amigues de la infància treballen juntes i volen arreglar la vida de les altres, sobretot la de la Kate. La seva relació arrenca més d’un somriure al lector, però la salsa picant que els hi faltava arriba de la mà del germà d’una d’elles que resulta ser l’objecte de desig de la Kate.

“Un extraño en mi vida” de Judith McNaught, on les mentides tenen un paper fonamental entre els nostres protagonistes, un sensual home de Puerto Rico i una dona de classe alta independent.

“Morir por ti” de Lisa Jackson, on una jove reclama el seu lloc en una família rica quan descobreix que és la filla segrestada feia vint anys. Però potser no ho voldrà ser quan conegui en Zack, el seu suposat germà, un home que desperta uns sentiments molt poc fraternals i molt carnals.

Aquest repòquer sensual és força dinàmic, són obres ràpides de llegir i bastant addictives. No deixen de ser novel•les distretes on partim d’una història més o menys profunda i els afegim una mica de picant. Encara que us asseguro que s’han oblidat de posar-hi el pebre i el curri. Són agradables al paladar i tenen un regust que dona calidesa, però no són totalment picants. Un còctel romàntic atemporal amb uns tocs de modernitat, un punt d’alegria i força bona narrativa. El toc mestre és el resultat d’un còctel força explosiu, però lleuger, d’aquells que entren bé i en pots prendre més d’un de seguit.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies