Groenlàndia
6Valoració

Terra de neu i de ningú, segons els Occidentals, terra desconeguda de foscor i bellesa natural, Groenlàndia és abans que tot, terra dels Inuits, poble que viu segons les seves tradicions i creences ancestrals, en harmonia amb aquest món blanc, d’una fredor glaçant on es dibuixen al cel, els colors  màgics de les aurores boreals. En un escenari gelat, cobert de neu semblant a la pell d’un ós polar, es confronta aquesta natura salvatge i la manera de viure en  ella dels seus ocupants originaris amb la cultura plàstica i superficial d’Occident.

Expressió monocromàtica d’un país llunyà, l’escenari representa una plana nevada de Groenlàndia, abans d’esdevenir una illa a la deriva on una carpa, representada pel seu sostre fet de tubs de neó, serà l’últim vestigi d’una civilització en conflicte amb la naturalesa. Vent violent, boira blanca i fred es manifesten a partir d’efectes sonors, fum blanc, el vestuari dels personatges i   la sensació de fred que ells demostren, amb la fi de mostrar la violència i  potència de la natura, la grandesa i perillositat d’aquest lloc encara pur i lliure de la corrupció occidental. Els personatges engeguen una lluita contra ells mateixos i contra el clima per sobreviure en aquest espai  blanc, construït en pujada per donar una sensació de profunditat, tancat al fons per una pantalla que s’obre sobre els paisatges nevats del Nord, glacials, fiords, espais sense ningú, soledat blanca on la presència amenaçadora d’un ós es manifesta a través del camp sonor.

Cada personatge de l’obra de Jordi Faura té un motiu per trobar-se a aquest país. Roma, la mare occidental de l’alta burgesia que passa la seva vida viatjant per països càlids, pateix d’insomni familiar fatal, malaltia que es podria curar gràcies a un xaman del Gran Nord. Decideix cercar la seva salvació, acompanyada del seu marit, César, ric explotador de petroli interessat en les últimes i inexplotades reserves del nord de Groenlàndia. Guiats per Helmut, antropòleg apassionat pels Inuits i frustrat per no poder pertànyer realment a  la tribu, i  per un caçador, Nanoq, es llençaran a la recerca de la flor que sobreviu al permafrost. En efecte, és l’única cura possible de la malaltia de Roma, segons el xaman, que prendrà també part a l’expedició, amb la seva filla Sebna, cuidadora de Roma. Abans de marxar cap al Nord, Roma fa venir als seus dos fills bessons, Romul, el germà gran, arrogant i confiat, i Rem,  més sensible i poruc, cantant de rap abans de “perdre la veu”.

Aquest conte tragicòmic  permet oposar dues maneres de viure completament diferents, generar un xoc de cultures i de valors, per criticar certs comportaments occidentals inadmissibles: colonialisme  –menyspreu cap a la cultura dels Inuits-, egoisme –individualisme davant de la supervivència comuna-, concepcions de la dona i del sexe –tradicions inuites de llibertat sexual oposades a la rígides de les convencions occidentals-, falta de respecte per la natura, valors capitalistes espoliadors –desig de César de explotar el petroli, amb l’acord del xaman-, etc.

 

Groenlandia TNC

Copyright David Ruano

No obstant això, la voluntat filosòfica del text contrasta amb la utilització de personatges-tipus, que tot i posseir unes característiques definidores individuals, no aconsegueixen portar el missatge al públic, potser per la falta d’identificació o per la dispersió dels focus d’atenció. Cada personatge il·lustra un conflicte diferent, tot es barreja i es dispersa en signes a vegades contradictoris, sense deixar un discurs clar. Amb uns moviments de grup ben coordinats i accions conjuntes en diferents plans, la repartició a l’espai dels actors aconsegueix donar una sensació d’espai ample, i a la vegada permet un joc amb la temporalitat de les accions. En quant a la interpretació es pot notar certa desigualtat de nivell dels propis actors, més que res quan es tracta de portar els monòlegs, dirigits al públic en una estrany codi que s’instaura per l’ocasió.

Portats a viure situacions extremes, al desert blanc de gel, cadascú es troba davant la necessitat de resoldre el seu conflicte interior amb la seva part “fosca” i triar  entre el “bé” i el “mal”, nocions que no deixen de ser socials i no pas “naturals” o essencials  a l’ésser humà. Sobreviure a aquest àmbit gelat i hostil a la vida és també una lluita entre dues maneres de relacionar-se amb la natura, ja sigui el respecte dels Inuits, que es consideren com animals a dins d’un gran ecosistema, o del menyspreu occidental únicament interessat a explotar las seves riqueses. Són dues concepcions socials molt diferents: la puresa del blanc s’oposa a l’obsessió per l’or negre, que es resol en una irònica copulació amb la terra.

Com ensenyar aquesta part “animal”, en el sentit d’ingovernable, però “pura” de l’ésser  humà, part tant fosca, assassina o violadora com capaç d’estimar, com tornar a aquest instint natural, a aquesta essència humana alabada per Rousseau, en un món que no es pot desfer dels seus prejudicis socials, de les seves concepcions capitalistes de la vida, del seu sentit i de la seva forma, són alguns dels interrogants continguts a “Groenlàndia”, que no acaba de donar una solució i s’acomiada amb un final que conté tant una esperança de futur com l’expressió d’una dura i crua veritat.


Es pot veure a: Teatre Nacional de Catalunya
Text: Jordi Faura
Intèrprets: Àngels Poch, Oriol Genís, Pep Ambrós, Òscar Castellví, David Vert, Pepo Blasco, Anna Moliner, Joan Anguera

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies