Génesis – La Finestra Digital

Génesis

2013-02-10

6Valoració

L’autor Robert Crumb amb una obra dedicada a investigar els secrets de l’ànima humana, sotmet el Gènesis, primer llibre del Pentateuc, a un profund escrutini. La singularitat d’aquesta versió recau en l’adaptació sense interpretació per part de l’autor. Podríem dir, que el text és 99% tal i com el trobaríeu a la Bíblia.

Deixem de banda el fet de la religiositat o la fe d’una banda i ens centrarem en la història en sí. No cal ser creient ni un creient abnegat per poder gaudir d’una bona història, que cal recordar que és un clàssic en sí de la literatura universal. Tot lector pot gaudir d’aquesta història que en certes parts, des d’una visió més filosòfica podríem nomenar com a fantàstica.

Poc podrem afegir o comentar sobre la història, des de petits a molts de nosaltres a l’escola ens explicaven com Déu va crear el món, als homes, la història de l’arca de Noe, la història de Josep, entre moltes d’altres. Podríem classificar aquest còmic com a didàctic? En tinc els meus dubtes. És cert que s’absté d’informació supèrflua, de comentaris i d’opinions, però en el seu grafisme tan detallat és on recauen els meus dubtes.

Per descomptat, es pot apreciar a simple cop d’ull la feinada que ha dut a terme l’autor al llarg de quatre anys i la valentia o agosarament d’esperit que ha tingut al portar a terme aquest projecte. És cert, que moltes d’aquestes històries han traspassat el llinda de les seves portades i s’han presentat a la gran i petita pantalla, però en format còmic, un es pregunta per a quina franja de lectors anirà destinat. No deixa de ser una temàtica molt susceptible a ser escrutada amb lupa.

Reconeguem però, que l’obra apropa els personatges com Adan i Eva, Noe, Sara, Abraham, Jacob o el mateix faraó al lector gràcies a una ploma magistral, a un grafisme molt treballat i detallat, amb la coherència d’un dibuix en blanc i negre marcant un classicisme i atemporalitat a l’obra.

El que menys m’ha agradat del seu grafisme és la tosquedat amb que s’aconsegueix les fisonomies i els efectes màgics o destinats a la fe. En alguns casos hi ha tants barbuts que el mateix autor ens ofereix una llegenda per saber qui es qui a l’historia.

La lletra clàssica impera al llarg del relat combinant la narració amb un tipografia que imita la de les taules de la llei sobre la pedra i els diàlegs arrodonits però encara amb molt de pes i menjant massa espai a les vinyetes. Totes elles en majúscula i remarcant la importància i la transcendència del valor de la paraula.

Amb una estructura lineal de vinyetes que faciliten la seva lectura, recordem que no deixa de ser una història complexa i profunda, on es relata la història d’una família al llarg dels segles, un rere un altre, fins a desembocar en la mort de Josep als cent deu anys. Podríem comparar l’obra a un guió de cinema. Pas a pas, vinyeta a vinyeta, es reforça la història i es mostra tot allò que l’autor ha considerat imprescindible.