Precedida d’un gran èxit a la taquilla nord-americana, ens arriba aquesta nova aproximació al cinema del terror, interessant en el plantejament però més convencional en el desenvolupament. Això no ha estat obstacle per que la seva recaptació als Estats Units estigui ara mateix al voltant dels 60 milions de dòlars, una dada impressionant si tenim en compte que el seu pressupost va ser d’uns 15 milions.
“Mamá” ens explica la història de la parella formada per Annabel (Jessica Chastain) i Lucas (Nikolaj Coster-Waldau) que ha de fer-se càrrec de les dues nebodes de Lucas. Les nenes van viure durant més de cinc anys abandonades en una cabanya al mig del bosc i es troben en un estat semi-salvatge. Els problemes amb els que es trobaran Annabel i Lucas no seran només els derivats de l’estat de les noies, sinó que una presència inesperada començarà a manifestar-se a la casa.
“Mamá” està inspirada en el curt que el mateix Andy Muschietti va rodar l’any 2008, tot i que aquesta breu peça té poc a veure amb el que el director presenta en aquesta pel·lícula. En aquesta ocasió, s’ha optat per complicar la història afegint a la terrorífica “mamá” una altra font de tensió i ensurts provinent de les nenes mig salvatges. Aquest darrer aspecte és el més interessant i inquietant de la pel·lícula: la trobada de les nenes i els primers moments de convivència ens donen moltes escenes de tensió i certes esperances de trobar-nos davant d’una producció una mica més original. Però a mesura que avança el metratge, deriva cap a les obres més convencionals dintre del gènere, amb un explicació final previsible. No estem davant d’una pel·lícula dolenta, perquè el guió està ben construït, la tensió es manté i els personatges són bastant interessants. L’únic problema és que el començament ens convidava a pensar que estàvem davant d’una pel·lícula diferent i cap al final ens trobem un producte bastant típic.
Jessica Chastain és la protagonista de la història, en un personatge força diferent dels que està acostumada a interpretar. Annabel inicialment no s’estima massa les noies; han arribat per canviar la seva vida i ella es dedica a cuidar-les amb poca implicació. Les circumstàncies la obliguen a fer-se càrrec de les nenes en solitari i a establir una relació més estreta. Chastain dona vida a aquesta evolució de manera convincent però també molt continguda, s’implica en les escenes d’intriga, terror o de contingut més físic i emociona fins i tot en alguns moments. Al seu costat, Nicolaj Coster-Waldau compleix en el seu paper més limitat i curt i les actrius que donen vida a les noies estan per sobre de l’habitual en aquest tipus de producte. Com a curiositat, la “mamá” està interpretada per Javier Botet, actor que també va aparèixer a la saga “REC”.
“Mamá” no sorprèn perquè acaba resultant més tòpica del que es podria esperar pel seu començament. Però és una pel·lícula que cobreix la quota de tensió i ensurts que tots els fans del gènere esperen. Si a més, té un guió correcte, està ben rodada i ben interpretada, ens trobem davant d’un producte que està per sobre de la mitjana i resulta recomanable per aquells que busquin emocions una tarda del cap de setmana.
Envía una resposta