Quan vaig acabar de veure ‘Gangster Squad’ vaig fixar-me interessadament en quin nom apareixia als títols de crèdit sota el càrrec de Director. I em va sorprendre veure-hi Ruben Fleischer, de qui ‘Zombieland’ m’havia semblat un film entretingut i una mescla interessant d’humor negre i zombies. Ell mateix firmava ’30 minutes or less’, alguns capítols de ‘Funny or die…’. Però Fleischer ha decidit donar un cop de timó i passar-se a la seriositat del cinema de gàngsters d’alta volada, i l’aventura ha acabat en deriva que demostra que lo seu potser es no prendre’s les coses massa seriosament.
Prenent com a referent la sèrie d’articles que Paul Lieberman va escriure al LA Times, l’acció ens trasllada al Los Angeles dels anys 40. Allà el cap de la màfia Mickey Cohen (Sean Penn) ha establert el seu imperi criminal basat en negocis de drogues, apostes i prostitució, portats a base de brutalitat i suborns als qui haurien de fer respectar la llei. Fart de la situació, el cap de policia (Nick Nolte) decideix formar una brigada que posi fi al poder de Cohen i lliuri la ciutat de la màfia. Aquest equip l’integraran el veterà de guerra Sargent John O’Mara (Josh Brolin), l’oficial Coleman Harris (Anthony Mackie), el curtit policia Max Kenner (Robert Patrick) i el seu ajudant Navidad (Michael Peña), el tècnic Conway Keeler (Giovanni Ribisi) i el sargent Jerry Wooters (Ryan Gosling), que per complicar les coses s’ha embolicat amb la noia de Cohen (Emma Stone). Sense cap reconeixement oficial, aquest grup d’homes es disposarà a rebentar els lucratius negocis de Cohen i ensenyar una lliçó a qui tingui temptacions de fer seva la ciutat de Los Angeles.
Més enllà de la patent voluntat de voler fer quelcom similar a ‘Los Intocables de Eliot Ness’ i una mica a ‘LA Confidential’ i no aconseguir-ho ni de lluny, el principal problema de ‘Gangster Squad’ és que dóna tota la sensació de que Fleischer hagi posat la càmera a rodar sense una idea clara del que anava a fer. En un inici es decanta pel gore al filmar la brutalitat de Cohen, però després descarta aquest to; a estones sembla que s’apunti al western, a estones opta pel cinema de superherois i de cop recorda que n’està explicant una de gàngsters i policies i fica amb calçador uns quants tòpics del gènere; en algun moment intentar rodar l’acció amb un aire clàssic, de cop i volta es posa a poetitzar la violència amb càmera lenta i després la vol vestir amb discursos grandiloqüents. Tot plegat orquestrat sobre un guió de Will Beall, basat en l’obra de Paul Lieberman, que no deixa de moure’s per llocs comuns i resulta absolutament previsible tallant d’arrel qualsevol espai per l’èpica o l’emoció que pogués causar en l’espectador.
Per obra i gracia de la traducció de títols aquest esquadró anti gàngsters es converteix en una Brigada de Élite, però tant se val que la brigada sigui d’elit si qui els dirigeix els dóna armes de fogueig per treballar i un comandament erràtic. El planter gens criticable d’actors fa una actuació correcta amb el que té entre mans. Però al final el millor que es pot dir d’aquesta brigada és que el seu esforç no resulta avorrit i el pitjor que en cada minut de les seves aparicions en pantalla ens fan enyorar aquells predecessors que tenim esperant-nos a la videoteca de casa.
Envía una resposta