"La Vacant Imprevista" de J.K. Rowling
7Valoració

J. K. Rowling ho tenia difícil. Després de completar una de les sagues més importants de la literatura, només podia sortir del seu retir amb un projecte radicalment diferent. I sobre el paper, “La vacant imprevista” ho era, potser fins i tot massa. Es tracta d’una novel·la on l’important de nou són els personatges, on el que passa moltes vegades està mogut per la casualitat i on la Rowling intenta apropar-se a un lector més adult, parlant de moralitat i fent servir un humor bastant negre.

La inesperada mort de Barry Fairbrother commociona a tot el poble de Pagford. Els amics el troben a faltar mentre que els enemics s’emocionen pensant com canviaran les coses. Perquè Pagford és un poble petit, amb una plaça bonica i una església, però que amaga una guerra oberta entre els veïns: pares contra fills, rics contra pobres, dones contra marits… La mort de Fairbrother deixa vacant una plaça a l’ajuntament i els esdeveniments que s’originaran canviaran les vides de molts dels habitants del poble.

“La vacant imprevista” marca un canvi de temàtica en la carrera de J.K. Rowling. Després de passar més de 10 anys escrivint sobre mags, monstres i tot un món de fantasia, ara s’ha decidit per aproximar-se a la realitat, amb un conte que s’inspira en esdeveniments propers que podem trobar-nos en les notícies.

El desencadenant de tot és un fet desgraciat però que a priori no semblaria que pogués justificar la problemàtica que es dona a Pagford: la mort d’un dels ciutadans, un dels més estimats i un dels que més es preocupava per tota la comunitat i en especial pels pobres. Aquest mort és utilitzada per l’autora per fer un recorregut per les principals famílies de la comunitat i per la seva posició en relació amb els conflictes interns del poble. Rowling reflexiona sobre les relacions personals, la moralitat de l’individu, la solidaritat o la família, entre molts altres temes, però sempre amb molt de sentir del humor.

J.K. Rowling La vacant imprevista

Rowling necessita un bon grapat de pàgines per presentar tots els habitants principals. Són molts i, encara que al principi resulta complicat fer-se un mapa de personatges, la habilitat de l’autora per controlar un càsting tan ampli resulta providencial per facilitar la feina del lector. El que sí es ressent una mica és el ritme al llarg del terç inicial del llibre, massa descripció i poca acció que poden complicar la relació del lector amb l’obra.

La novel·la funciona gràcies als seus personatges i a la manera que té Rowling de tractar-los. Són molts però estan molt ben definits, alguns són molt carismàtics, d’altres més insuportables, però tots tenen el punt just d’atractiu per voler saber molt més d’ells. L’autora tracta que la novel·la sigui adulta afegint referències a violència, a drogues, a sexe, que són lògiques però que es veuen una mica forçades en altres moments. Cal dir, però, que la segona meitat del llibre es llegeix amb interès, els esdeveniments es succeeixen sense parar, les relacions van canviant i una gran ombra es va estenent per sobre de Pagford.

“La vacant imprevista” és una novel·la complexa i amb una primera part que pot allunyar a més d’un lector. Els personatges són interessants però estan ficats en una trama en la que passen poques coses i algunes d’elles no del tot integrades. En el part positiva tenim el talent de J. K. Rowling a l’hora de dissenyar ecosistemes sòlids i realistes i que el ritme millora a mesura que avança la novel•la, deixant al final una sensació molt més positiva del que es podria esperar al principi. Per tant, persevereu, és un bon exercici i possiblement l’única possibilitat que tenia l’autora per tirar endavant i superar el ‘monstre’ Harry Potter.


Editorial: Empúries
ISBN: 978-84-9787-817-3
Pàgines: 600 pàgines
Preu: 23,95€ / 15,99€ (e-book) Web oficial:

J.K. Rowling és l'autora dels set llibres de la sèrie Harry Potter, publicats entre 1998 i 2008. Tots els llibres han venut més de 450 milions d'exemplars arreu del món i s'han traduït a més de 73 llengües. Rowling ha rebut nombrosos premis, incloent-hi el Príncep d'Astúries, el Hans Christian Andersen o el de la Legió d'Honor de França. Contribueix a moltes causes benèfiques i és la fundadora de Lumos, que treballar per canviar les vides d'enfants desfavorits.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies