Sí, Primer Ministre
7Valoració

Abel Folk dirigeix aquesta adaptació de l’exitosa sèrie de la BBC “Sí, Ministre” i “Si, Primer Ministre”, exemples mítics d’humor satíric sobre el món de la política. Segons Folk havia arribat el moment just per fer teatre que parlés de política.

El Teatre Condal serà per uns dies Chequers, una casa de camp, una mansió d’estil Tudor, situada a Buckinghamshire, Anglaterra. És la residència oficial de camp del Primer Ministre del Regne Unit, on normalment es reben dignataris estrangers.

L’escenari es converteix en el despatx de Jim Hacker, el Primer Ministre d’Assumptes Administratius de la Corona Britànica. Un espai ben escenografiat que podrem veure per totes dues bandes, un dels primers encerts de l’obra, que ens situa en l’inici d’un cap de setmana en el que el descans no està en l’ordre del dia. I és que hi ha una profunda divisió en el si del Consell de Ministres, els índex de la borsa i de la Lliura estan sota mínims i la Unio Europea es troba enmig de la crisi financera més gran de la història. Així que per intentar trobar-hi una solució el Primer Ministre ha convocat una conferència amb tots els representants de la U.E.

En el despatx fan el que poden. Tot i que no tant per trobar una solució com per trobar-ne escapatòries. I això no és cosa d’un sòl home. Al costat de Jim Hacker (Joan Pera), frustrant totes les seves propostes, trobem al Secretari d’Estat de la Corona, Sr.Humphrey Appleby (Carles Canut), i al Secretari privat del Ministre, Bernard Wolley (Dafnis Balduz). Tots dos representen la imatge del funcionariat que vol manipular el ministre per tal de no canviar substancialment l’estat de les (seves) coses. Per sort (o per desgracia) compta també amb Claire Sutton (Victòria Pagès), la consellera política, amb qui el Ministre té una estreta relació de confiança. Una col·lecció de personatges, que es completa amb l’embaixador de Kumrasnistan (Ferran Rañé) i -representant el tercer poder- la directora general de la BBC (Marta Angelat). Un collage de personalitats i diferents interessos que serveix als autors de l’obra, Antony Jay i Jonathan Lynn, per fer explotar la sàtira sobre els usos i alguns abusos de la política i dels polítics al Regne Unit.

"Sí, primer ministre" Joan Pera i Carles Canut. Fotografia: Paco Amate

Segons Abel Folk, una obra feta per reflexionar ara que la política interessa a tothom. Sí, primer ministre, però m’atreviria a dir que no és que interessi a tothom, es que n’està una mica fins els nassos, i la història que se’ns explica no ens ve massa de nou, almenys a qui segueix una mica l’actualitat política, que trobarà en falta una mica més de sàtira per a que realment sigui demolidora.

Això sí, s’ha de reconèixer que en general la experiència resulta força divertida i hi han algunes línies de diàleg francament genials, i a sobre ben interpretades. Destaquen les actuacions de Joan Pera, al que els seus tics de sempre li venen perfectes en aquesta ocasió, i sobretot la de Carles Canut, artífex d’alguns dels millor moments de l’obra.


Es pot veure a: Teatre Condal
Text: Antony Jay i Jonathan Lynn
Intèrprets: Joan Pera (Jim Hacker), Carles Canut (Sir Humphrey Appleby), Dafnis Balduz (Bernard Wooley), Victòria Pagès (Claire Sutton), Ferran Rañé (Ambaixador de Kumranistan), Marta Angelat (Lilian Burnham).

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies